L’himne del PVI
Hi ha qui llegeix, hi ha qui escolta música, hi ha qui estudia, hi ha qui escriu, hi ha qui escolta els ocells, hi ha qui mira les plantes, hi ha qui parla per telèfon, hi ha qui mira les musaranyes, hi ha qui juga amb el mòbil, hi ha qui dorm, hi ha qui fa passatemps, hi ha qui es perd, hi ha qui dibuixa… i hi ha qui composa cançons!
Com la Unitat 4 del Penedès-Garraf que va crear l’himne del PVI.
Inici servei,
sempre amb puntualitat.
Però revisa tots els nivells… i tu, i tu,
no els vas revisar.No et torbis a comprar el pa,
engega i vés cap amunt.
Però guaita quina columna
prem el micro i canta:
“Columna de fum,
uoooo columna de fum.
Comunica columna de fum,
uoooo columna de fum.”Les columnes no es canten,
si no sé la posició.
Obre el mapa i localitza… i tu, i tu,
no vas localitzar.A control, volen coordenades,
vint-i-set bravo foxtrot divuit.
Però guaita quina columna,
prem el micro i canta:
“Columna de fum,
uoooo columna de fum.
Comunica columna de fum,
uoooo columna de fum.”
Bocamoll: programa 336
-“Benvinguts un dia més al Bocamoll…“
Cinquè programa i l’últim que es gravava aquell dia. El cansament de tota una jornada de gravació ja es notava més que mai!
Abans de baixar altre cop al plató, ens comenten que, en el cas de que passéssim al següent programa, hi ha la opció que ens paguin una nit d’hotel a Barcelona, ja que l’endemà al matí, a primera hora, hem de tornar a ser a l’estudi. De ganes no en faltaven!
Després de l’habitual sessió de maquillatge, en retrobem amb la resta de concursant. La Núria i el Jordi encara continuen al capdavant, i com a parella nova, arriben el Pep i el Jordi, dos amics amb unes barbes ben peculiars!
Vodpod videos no longer available.
Tot i que la temàtica que hem escollit avui no és el nostre fort, hem pogut aconseguir 90 punts a l'”a corre-cuita” i hem arribat a “les paraules de la tribu“, amb un empat amb els nous participants. Llàstima que a les taules no hem tingut gaire sort, i jo n’he fallat una que ja teniem gairebé acabada. Per primer cop en molts dies, la Núria i el Jordi queden amb la puntuació més baixa amb només 50 punts, per tant, escolleixen ells les proves del “triangle“. Per tercer cop al Bocamoll, em torna a tocar “el cançoner“. Aquesta vegada una cançó bastant ràpida de Quico el Célio, el Noi i el Mut de les Ferreries. I aquí és on he patinat. He fallat dos de les tres respostes… i per només 10 punts de diferència hem quedat per sota de la resta de les puntuacions…
Així que tornem cap a casa! 😦 Ara ja li havíem començat a agafar el gust a això de sortir per la tele, però què hi farem, és només un joc!
I no marxem pas amb les butxaques buides! Marxem amb la satisfacció d’haver concursat durant cinc programes, d’haver participat contra artistes populars, d’haver conegut a unes molt bones parelles de concursants, d’haver-nos-ho passat molt bé, d’haver arribat en dues ocasions a l'”on ho poso“, d’haver-nos atipat de xocolatines al camerino (sobretot jo! ;)), d’haver-nos… i així podriem seguir durant molta estona!
El xòfer ja ens esperava a la porta, i després d’haver-nos fet unes fotos amb l’Espartac, vam tornar cap a La Llacuna.
I ara? Quin serà el proper programa? Mentre m’ho penso, m’escolatré una altra vegada la cançó del “cançoner” d’avui, no fos cas que algun dia em faci servei!
Vodpod videos no longer available.
P.D.: Mai havia pensat que tindria el valor de participar en un programa de televisió!
Bocamoll: programa 334
I ja tenim aquí el tercer! I més satisfets que mai!
Era l’últim programa que és gravaria a aquell matí, i va ser el que més il·lusió ens va fer. Participaríem en un Bocamoll especial sobre cinema, i com a artistes convidats, ni més ni menys que els populars Abel Folch i Anna Barrachina. Al ser un programa especial, sabíem que passés el que passés, gravaríem un quart Bocamoll!
Una altra vegada tornàvem a tenir la Núria i el Jordi al capdavant… Déu n’hi do com aguanten el ritme! Així que, després de fer petar la xerrada amb els artistes i fer quatre fotos al camerino (i, evidentment, jo em vaig atipar a xocolatines… ;)) vam baixar cap al plató i… a jugar!
Vodpod videos no longer available.
La temàtica d’avui ja heu vist que no era el nostre fort… haurem d’anar més sovint al cinema. Avui hem anat molt justos de punts, però hem tingut la sort que, l’Elsa ha pogut completar tota una taula de “les paraules de la tribu”! Gràcies a aquests punts i els del “cançoner”, amb una cançó ben coneguda, la dels Picapedra, ens han permés el pas a la final, tot eliminant als artistes convidats.
Jo em pensava que farien una mica de “truco” i els farien passar a ells a la final. Però es veu que no! I nosatres, altre cop a la prova dels “missatges” on els Oscars han sigut els principals protagonistes. Com heu vist, ara ja no ens quedem curts amb les apostes: a donar-ho tot! El primer dia ens va servir per veure com realment havíem de jugar.
Per segona vegada consecutiva tornem a arribar a l'”on ho poso”. I quina temàtica que ens ha tocat! Classificar un seguit de pel·lícules segons els actors protagonistes: Gary Cooper, Cary Grant i Gregory Peck. En un primer moment, l’eliminar l’Abel i l’Anna, l’Espartac va anunciar que ells també serien a la final, juntament amb nosaltres, però resulta que, des de la direcció s’ho van repensar (suposo que hauríem tingut una bona ajuda per endur-nos el sac del programa!) i els van fer sortir a l’hora de la correcció de la prova.
Al veure el tema de l'”on ho poso”, els ànims ens van caure pel terra… no havíem sentit a parlar mai d’aquells personatges… Només teniem una opció: posar-ho tot aleatòriament i esperar que la sort existís. I així va ser! De les set pel·lícules, només en vam fallar dues! Una bona mitjana per no ser entesos en el tema, oi?
Altra vegada doncs, ens tornarem a veure demà, al mateix lloc i a la mateixa hora de sempre! A TV3 a les 20:00 hores. A veure si demà, tenim més sort!
Evidentment, avui us deixo amb el tema dels Picapedra! 🙂
Vodpod videos no longer available.
Bocamoll: programa 332
Feia gairebé 2 mesos que ens havíem decidit a fer la sol·licitud per a concursar al programa. Un formulari ple de preguntes sobre nosaltres, amb vivències, somnis i anècdotes. I quan ja gairebé no hi pensàvem, un dia de febrer, de cop i volta, vam rebre una trucada al mòbil. Eren els del Bocamoll.
Ens van fer un petit càsting per telèfon. Havíem de fer un “a corre-cuita” i un “a on ho poso”, dues de les proves del programa. Després de resoldre les preguntes i d’haver imitat el so d’algun animal (suposo que per veure que no teníem vergonya…), ens van dir el dia i hora que gravaríem… 4 dies després de la trucada!
Pels que no ho sabeu, el programa s’emet en fals directe. És a dir, surti com surti, però amb uns dies més tard. Ens van comentar que el programa s’emetria a finals de maig o principis de juny, tot depenent de la programació de TV3, i per simular que era en directe, tot i el fred que feia, ens van fer portar roba d’estiu.
Aquell mateix dia, a primera hora del matí m’examinava del carnet de camió, i a la primera hora de la tarda, ja havíem de ser a Barcelona. Per sort vaig aprovar l’examen i vaig poder marxar, molt més tranquil, cap a la capital.
Quan vam arribar, a l’estudi, estaven gravant el programa anterior (cada dia es graven cinc programes, tres al matí i dos a la tarda) i nosaltres ho seguíem, des del camerino, tot esperant per entrar a maquillatge. Xocolatines, sucs, cafès,… teníem de tot per entrar amb la panxa ben plena al plató!
Tot ja estava apunt per començar. Les tres parelles de concursants érem al camerino esperant per començar a concursar. Cada cop hi havia més nervis i finalment, va arribar el moment… Participaríem contra la Núria i el Jordi, una parella de Cambrils, i en Joel i l’Ivan, els bessons d’Olot. Tots ells, uns fantàstics concursants i amb molt bon sentit de l’humor!
D’això, avui en fa quatre mesos… després de tant esperar, ha arribat el dia de l’emissió. A les vuit del vespre, tots cap al sofà a mirar el programa!
Vodpod videos no longer available.
Tot i no fer gaire bon paper a l'”a corre-cuita”, hem pogut arreplegar forces punts a “les paraules de la tribu”, i gràcies “al cançoner” (amb una cançó que no l’havia sentit mai), hem pogut eliminar als bessons d’Olot (nanus, ens sap greu… Tot i així, sou uns cracks!) i arribar a la final. Llàstima però, que hem pecat de prudents i ens hem quedat curts a l’hora d’apostar “als missatges”. Per 100 punts no hem pogut arribar a l'”on ho poso”.
Però no passa res. Nosaltres ja firmàvem a passar només un programa, i vés per on, demà hi tornem! És la sort del principiant? o potser tal com diuen en Joel i l’Ivan, és perquè fèiem cara de concursants?
Ens tornem a veure demà a les 20:00 hores a TV3!
Us deixo amb la cançó que m’ha tocat a avui al cançoner…
Vodpod videos no longer available.
El meu 2cv…
No sé si vosaltres havíeu seguit el meu altre bloc. Per aquells que no ho hàgiu fet, aquí us en deixo l’enllaç: http://elmeu2cv.blogspot.com.
El meu 2cv: història d’una restauració era un projecte que vaig començar a finals del 2008, on pretenia publicar totes les vivències i el dia a dia de la restauració d’un mític 2cv, que tota la vida havia voltat per casa.
Si feu un cop d’ull al bloc, veureu que, tot i els nombrosos intents, mai vaig aconseguir moure’l del garatge on estava ubicat, per tal de dur-lo fins a casa i començar el procés de restauració.
Era un projecte que no em corria cap pressa. No m’hi dedicava dia i nit, sinó que simplement era una distracció que tenia durant les hores lliures. Tot i així, ara ja he fet tard.
Malauradament, tot i que el nom indica el contrari, aquest cotxe no ha sigut mai meu, i molt probablement, tampoc ho serà mai. Li vaig posar com a títol “el meu“, perquè realment em pensava que seria així, però les coses han canviat, i per tant, ja no podré seguir amb l’intent de restauració, i per això, dono el bloc i l’intent per acabat.
Moltes gràcies als qui durant la seva durada vàreu seguir, a través d’internet, les peculiars vivències d’aquesta restauració.
No esborraré el bloc de la xarxa, simplement quedarà aturat. Qui sap si mai puc aprofitar l’espai per intentar restaurar alguna altra andròmina, això sí, abans de perdre-hi hores, m’asseguraré que el que estic arreglant és completament meu!
Ves a saber, a on anirà a parar o quina vida li esperarà a partir d’ara al Crispín…
Per un vell cotxe que havia de seguir sent jove:
Vodpod videos no longer available.
Qui espera…
Diuen que “qui espera, desespera“.
Potser esperar, no sempre és desesperant. Si més no, avui esperar, ha sigut cansat. I per què? perquè me l’he passat esperant a la sala d’espera d’un hospital de Barcelona. Tranquils, no m’ha passat res (tot i que alguns potser ho haguèssin volgut…).
Doncs sí, m’he passat el matí assegut a un sofà, amb l’ordinador portàtil a la falda (tenia l’esperança que a la sala d’espera hi hagués wifi) jugant al tetris. Fins que la bateria ha dit prou i m’he posat a mirar tots aquells que entraven i sortien. Evidentment, uns més bé que els altres, però tots sabem com és un hospital.
Arriba un punt que has de sortir d’aquelles quatre parets, i he decidit anar a donar una volta per Sant Gervasi i Vallcarca. Déu n’hi do els pendents dels carrers d’aquella zona! Ara entenc els esbufecs dels quals n’havia sentit tant a parlar al pujar aquelles pujades.
Així que després de dinar, he tornat a l’hospital, a mantenir el sofà calent i a buscar un endoll per carregar l’ordinador. Llàstima que, fins molt més tard no he descobert la sala d’espera del cinqué pis. Endolls, televisió i més de quinze metres quadrats per mi sol. Malauradament, però per sort del pacient, l’estada a la tarda no ha durat tantes hores.
Avui a dormir d’hora. No fer res, cansa massa!
Us deixo amb aquesta cançó…
Vodpod videos no longer available.
Històries de pa sucat amb oli 