Aquí ens caguem amb les ordenances…

12 Abril 2011 at 08:47 (Opinions) (, , , )

Abans anava a córrer al vespre, abans de sopar, però al segon dia que vaig haver de córrer davant d’un gos, ho vaig deixar. Ara he canviat la ruta i l’horari, i de moment, no ha tornat a passar.

Però tots sabem que “la fauna salvatge” de la Llacuna no només surt de nit… Aquí al poble, l’amo no surt a passejar el gos: el gos es passeja sol!

Ell sol surt a caminar, es pixa en tres o quatre fanals, empaita (o ensenya les dents) a un parell de senyores que van a comprar, es caga al mig del carrer i, si li queda temps, mentre espera que l’amo surti de treballar o de fer el cafè, escampa les deixalles d’un contenidor.

I tu, ja et pots anar preparant per esquivar cinquanta mil cagarades mentre surts a passejar per la Llacuna tot gaudint d’un dia primaveral.

Tenim un problema… i també tenim una solució. Si s’aplica o no, ja és una altra cosa. Les ordenances municipals sobre la tinença d’animals ho diuen ben clar:

Article 16

A les vies públiques i llocs de lliure accés per al públic els gossos aniran proveïts de corretja, o cadena i collar, amb la seva identificació censal.

i continua dient…

Article 21

Els posseïdors d’animals estan obligats a recollir i a retirar els excrements de l’animal de forma immediata i convenient, netejant, si fos necessari, la part de la via, espai públic o mobiliari que hagués resultat afectat.

Article 22

2. En cas que es produeixi la infracció d’aquesta norma, els agents de l’autoritat municipal podran requerir al propietari o a la persona que condueixi aquest animal, perquè procedeixi a retirar les dejeccions.

El text continua (ho podeu llegir a partir de la pàgina 10) i reflecteix les quotes de les sancions. Portar el gos sense corretja és considera un falta greu i pot suposar una multa de fins a 300 euros. Per altra banda, embrutar les vies públiques amb les dejeccions fecals dels gossos, comporta una sanció de caràcter molt greu, multada amb una quantitat de fins a 450 euros.

I jo em pregunto… Qui té la culpa de tot això? Del propietari de l’animal de no complir la normativa o de l’autoritat municipal de no fer-la complir?

Anuncis

Enllaç permanent 1 comentari

On érem ahir al vespre?

11 Setembre 2010 at 17:27 (Vivències) (, , , )

Ahir al vespre, i des de l’any 2004, cada vigília abans de la Diada es celebra a Igualada l’entrega de premis al Compromís Cultural. Uns premis organitzats per la delegació a l’Anoia d’Òmnium Cultural.

Enguany, la Llacuna també hi ha tingut un cert protagonisme. Si l’any 2007 eren guardonades les entitats de cultura popular del poble, ahir ,i juntament amb la resta de coordinadores locals de les Consultes sobre la independència de Catalunya, La Llacuna Decideix també hi va tenir un lloc.

Amb l’Ateneu Igualadí ple de gom a gom, els actes van començar amb uns parlaments d’Alfons López Tena i continuaren amb l’entrega del premi col·lectiu a les Consultes sobre la independència.

Un total de 14 municipis hi van tenir representació: els Hostalets de Pierola, els Prats de Rei, la Llacuna, Carme, Tous, Capellades, Castellolí, Jorba, l’Espelt, Sant Martí de Tous, Vallbona d’Anoia, Sant Martí de Sesgueioles, Igualada i la Pobla de Claramunt.

Bé, tots no. No sé què ens va passar a la Llacuna que no hi vam tenir representació… 😦

A mesura que els representats de les diferents coordinadores anaven pujant a l’escenari, la meva preocupació al no veure ningú del poble va anar augmentant. Vaig mirar i remirar tots els assistents. Una, dues, tres vegades, però res. Cap conegut. Em va estranyar força i encara avui no sé què va passar.

Els actes van continuar, i el premi individual al compromís cultural fou per a Mossèn Valentí Miserachs. Seguidament, i per cloure l’acte, els assistents vam poder gaudir de l’actuació de Joan Crosas i Manel Camp amb les seves “Cançons per no oblidar“.

Per cert, si vaig equivocat i aquesta representació hi va ser, si us plau, feu-m’ho saber!

Enllaç permanent 2 comentaris

Comencem bé…

13 Juny 2010 at 22:36 (Dies de PVI...) (, , , )

Això és un no parar!

Finalment, dimecres vaig acabar d’entregar tots els treballs que, des de feia dies, no em deixaven dormir. Sembla mentida com entregant uns blocs de paper de menys de 500 grams et puguis treure un pes tan gran de sobre!

El mateix dimecres que,  com l’any passat, vaig anar fins a Súria per buscar el cotxe, amb el qual faré la campanya de prevenció d’incendis aquest any. Curiós… 5 anys d’informador del PVI, 5 anys de carnet de conduir i 5 cotxes estrenats. Una bona mitja, no? Llàstima que cap, ha acabat a les meves mans…

I l’endemà dijous, començàvem la ruta per la Llacuna i Santa Maria de Miralles. I com ja és típic del primer dia, toquen les presentacions als Ajuntaments i les ADF’s. A Miralles, com sempre, cap problema, però a la Llacuna sempre costa una mica aconseguir-ho fer… i  a més a més, els del Consistori no hi ajuden gaire.

A l’Ajuntament hi ha treballadora nova. I és que en aquest poble invertim molt bé els diners! (Si no ho heu notat, parlo amb to irònic).  Com que l’alcade no ens pot atendre fins a les vuit del vespre, demano per la sectetària que sempre porta els papers de l’ADF, i em quedo molt sorprès per la resposta, en un to no gaire agradable, de la nova treballadora: -“No se la pot molestar”.

Ostres “nanu” que rutllem bé a l’Ajuntament de la Llacuna! Tota la vida parlant amb ella, trucant-la i anant-la a veure i ara no se la pot molestar… Una cosa és que ara no em pugui atendre i l’altra, és que no se la pugui molestar.

Doncs bé, com que no vull molestar, marxo. I per cert, els de l’Ajuntament no cal que m’espereu que els faxos ja els aniré a enviar a l’Ajuntament de Santa Maria de Miralles.

Comencem bé la temporada…

Enllaç permanent Feu un comentari

Passant el relleu…

17 febrer 2010 at 23:38 (Vivències) (, )

Sembla com si fos ahir quan ens van avisar que la nostra colla seria la propera de fer arribar el rei Carnestoltes  del Carnaval de la Llacuna. D’això,  ja en fa 5 anys…

Per aquells que no ho sapigueu, a la Llacuna, l’arribada del Rei dels poca-soltes l’organitza, durant quatre anys, una colla diferent de jovent del poble. D’aquesta manera, queda assegurada la continuïtat de la festa, a mesura que ens anem fent grans… o no!

Una part important del dia de Carnaval, és la lectura del pregó. Un text escrit en forma de versos, amb rima final, on és parla amb to sarcàstic de totes aquelles coses que han passat durant l’any al poble. Temes com l’Ajuntament i els seus regidors, les associacions culturals, els bars o establiments i, fins i tot d’alguna persona popular (o a vegades, no tant) del poble, fan del pregó, un text que al mateix temps que és acceptat, amb una bona rialla i sentit de l’humor per a uns, és criticat i aixafat fins a l’última paraula per a d’altres. Un fet que en més d’una ocasió ha comportat molts mals de cap a la colla organitzadora. Però com molt bé tots sabem, mai plou a gust de tothom.

I aquest any, toca passar el relleu als una mica més joves. Encara no sé ben bé el perquè nosaltres hem fet de Carnestoltes durant cinc anys en comptes de quatre… deu ser que hi hem agafat el gust?! 🙂

Tot i que és una responsabilitat menys i que a partir d’ara podrem dedicar moltes més hores a la realització de la disfressa i de la carrossa, crec que ho trobarem a faltar… I deixem enrere totes les hores de cosir i provar disfresses, de donar-li qualsevol altra utilitat a tots aquells objectes que acabaran formant part d’una carossa molt més vistosa que l’any anterior, de nits sense dormir gaire tot pensant en rodolins, de córrer a última hora perquè aquella cosa no està acabada o encara falta aquella persona que durà el material tot just acabat de comprar-lo al mateix matí de Carnaval… i què hi farem… nosaltres sempre hem sigut així, d’anar a última hora… però no patiu, que l’any vinent, ens hi posarem amb molt més temps! Oi penya?

I deixem enrere, també, aquella disfressa cosida amb grapes de Caça-fantasmes, o l’any que ens ho vam treure tot de sobre i vam sortir a passar fred vestides de Brasileres (a més d’un/a la broma li va costar un bon constipat!). Sort que ens va arribar una dosi de seny i l’any següent la disfressa de Super-herois ens va permetre abrigar-nos una mica! Però s’ha de confessar… als nois de la colla ens agrada anar de dones! Sí, i què? 🙂 (i les noies, doncs… les convencem aviat!) Així que, un any més tard ens vam tornar a treure la roba per posar-nos només una cua de Sireneta en una nit molt i molt freda! I aquest any, com que les previsions eren de fred… ens hem volgut tornar a abrigar sota unes capes d’espuma tot simulant els ingredients d’una super-hamburguesa al més pur estil McDonald’s!

I mentre ens recuperem de la festa, i posem el cap en una propera calçotada, us deixo amb l’històric dels cinc pregons que hem realitzat durant aquests anys!

CARNAVAL 2006
CARNAVAL 2007
CARNAVAL 2008
CARNAVAL 2009
CARNAVAL 2010

Enllaç permanent 4 comentaris

Tot sigui per evitar accidents…

7 Desembre 2009 at 12:45 (Passant l'estona) (, , , )

Dijous passat, com un dia feiner qualsevol, tornava a casa des d’Igualada. Al treure el cap per la Creu del Pla, em va sobtar veure un llum intermitent i vermell sobre les cases del poble. Ja sé que Nadal està al caure, però tan aviat ja ha arribat a la Llacuna?

Durant el quilòmetre i mig que hi ha fins a casa, aquell llum em va tenir embadalit. No veia res més que aquell intermitent… Vaig intentar localitzar d’on venia, però no hi havia manera. Que si del consultori, que si de Cal Ferragats, que si dels pisos de Cal Mateu, que si de la Plaça del Fortmicó… res! Aquell punt, a mesura que anava avançant, s’anava movent! Impressionant… era una cosa que volava!

-“No pot ser! Si és una cosa que vola tan baix, a hores d’ara ja hauria picat contra l’antena del parc de bombers…”

Sí, vaig dir l’antena del parc de bombers. I és que ara ens l’han senyalitzat molt bé! Una llum intermitent que cada dia quan es pon el sol, es posa a funcionar per evitar que algun o altre objecte volador hi xoqui. Està molt bé senyalar tot allò que aixeca més de tres pams de terra, sobretot per mantenir ben avisat el trànsit aeri del poble, però… compte! No pequéssim ara de prudents i un avió se’ns estavelli contra el molí!

Així que des d’aquí, i ara que ja tenim a tocar les festes de Nadal i és hora de començar a posar llumetes pels terrats i pels balcons, reivindico una llum intermitent pel molí!

I sobretot, molt de compte per a tots aquells que conduïu a l’hora d’arribar a la Llacuna. No us quedeu embadalits mirant les pampallugues, no sigui pas el cas que us distragueu i els mateixos bombers us hagin de venir a rescatar! Quedeu avisats! 😉

Enllaç permanent Feu un comentari

El molí ja gira (i ben poc que els hi ha costat)!

19 Octubre 2009 at 21:09 (Dia a dia) (, , , , , , , )

Ahir a la nit, escrivia sobre el molí eòlic que tenim a La Llacuna [llegir article]. S’havia passat tot l’estiu sense funcionar, i tot just aquest matí, una furgoneta amb tècnics d’Enercon arribava al poble.

A les tres de la tarda és preparaven per posar-se a treballar. Minuts més tard ja estaven penjats de la turbina i pels volts de les set ja recollien. Han calgut només quatre hores per tornar-lo a posar en marxa.

Calia tenir tant de temps parat un molí d’aquestes dimensions, per només quatre hores de feina?

Enllaç permanent 3 comentaris

El molí ja no gira (o no el volen fer girar)!

18 Octubre 2009 at 21:35 (Dia a dia) (, , , , , , , , )

Ara estava mirant per la finestra, i un dia més, el molí no gira. No és pas perquè no faci vent, sinó que no gira per deixadesa.

Era l’octubre de 1998 quan uns espectaculars camions van fer arribar des de la fàbrica Enercon (Alemanya) a La Llacuna els trossos d’un molí eòlic. Durant dos dies i sota l’atenta espectació de nombrosos llacunencs, una grua va anar aixecant la torre de 50 metres d’alçada amb les seves tres pales de 15 metres de llargada, convertint-lo (suposo que, en aquella època) en el molí eòlic més gran de tota la península.

DSCN4977

Un molí amb una turbina de 230 quilowats de potència, que servirien per bombar l’aigua de La Llacuna a Miralles, al mateix temps que el corrent sobrant es vendria a la companyia FECSA.

Amb una inversió total de 59 milions de pessetes (354.597,14 euros), de les quals 39 milions eren subvencionats,  La Llacuna va jugar en el mercat de les energies renovables, convertint-se en pionera en la zona. Aquest molí era només la primera peça d’un futur parc temàtic d’energies alternatives. Un parc lúdic i didàctic que al mateix temps d’ensenyar, generaria energia per a la població.

L’Ajuntament d’aquell temps va fer volar coloms, i suposo que van impactar contra alguna cosa (o persona), però bé, anem pel tema principal: el molí, ara que fa tot just 11 anys que és va instal·lar, ja no gira. I no és pas que avui hagi deixat de girar, sinó que ja porta tot l’estiu parat. Estarà pendent d’una reparació que no arriba mai?

Senyors, aquí hi estem perdent “calés”! A La Llacuna podem presumir de molí, però ens hem d’avergonyir de que som el tercer municipi de la comarca amb més dèficit per habitant [llegir notícia], així que posem-nos (o als al·ludits, poseu-vos) les piles i que el molí torni a funcionar! Evidentment, també cal que l’energia sobrant es facturi, ja que aquests ingressos, podrien ajudar a fer front als dèficits. Si no és així, tot això no servirà per a res!

P.D.: Si algú li vol anar a treure la pols, ja us deixaré una escala! 😉

Enllaç permanent 2 comentaris

On SOC?

17 Agost 2009 at 21:14 (Dies de PVI...) (, , , , , )

On dius que ets? Aquesta ve ser la pregunta que em van fer el primer dia que em van sentir parlar per l’emisora.
Per aquells que no ho sapigueu, una de les moltes coses que es fan durant les jornades de treball al PVI, són les rondes de novetats.
Amb aquestes rondes, el control de la teva zona et pregunta la teva posició en aquell moment i la teva direcció. Per tal de que aquesta informació arribi a tothom, sobretot en cas d’incendi (o qualsevol altra emergència), s’utilitzen unes divisions en el mapa anomenades coordenades SOC

On dius que ets? Aquesta va ser la pregunta que em van fer, el primer dia que em van sentir parlar per l’emissora.

DSCN4776

Per aquells que no ho sàpigueu, una de les moltes coses que es fan durant les jornades de treball al PVI, són les rondes de novetats. En aquestes rondes, el control de la teva zona et pregunta: la teva posició en aquell moment i la teva direcció. Per tal de que aquesta informació arribi a tothom, i una posició en concret s’ubiqui en pocs segons, sobretot en cas d’incendi (o qualsevol altra emergència), s’utilitzen a Catalunya unes divisions en el mapa, anomenades coordenades SOC.

Les coordenades SOC (Sistema d’Orientació Cartogràfica), tal com he dit anteriorment, consisteixen en una divisió del mapa en forma de malla quadrada de 5×5 quilòmetres. Aquests quadrats són dividits a la vegada en 25 quadrats més de 1×1 quilòmetre. La nomenclatura dels primers consisteix en dos números, seguits de dues lletres (com per exemple, 26BF), i els altres, estan numerats del 01 al 25.

Així doncs, la única cosa que varia en tot el territori, és la nomenclatura de la malla 5×5. D’aquesta manera, veurem com els dos números augmenten a mesura que ens desplaçem d’oest a est pel mapa i que les dues lletres també augmenten, però en aquest cas, de nord a sud.

Però bé, tornem a l’inici. Com us deia, els hi va sobtar la frase que vaig deixar anar per l’emissora, però més concretament dues paraules d’aquesta: Bravo Foxtrot. Aquestes paraules, corresponen a les dues lletres que segueixen als dos números de la malla 5×5.

I perquè dues lletres es converteixen en dues paraules? En les radiocomunicacions, quan és necessari lletrejar distintius de trucada, abreviats o paraules que impliquin una perfecta recepció, s’utilitza l’alfabet aeronàutic. Aquest, associa una paraula a cada lletra de l’alfabet.

D’aquest alfabet provenen paraules del tipus Charlie Bravo que de ben segur heu escoltat més d’una vegada a les pel·lícules d’acció. Doncs sí, al cap i a la fi, la única cosa que signifiquen són les lletres “c” i “b“. Si teniu curiositat per la resta de paraules que componen l’alfabet aeronàutic, aquí us en deixo una mostra.

A Alfa
B Bravo
C Charlie
D Delta
E Eco
F Foxtrot
G Golf
H Hotel
I India
J Juliette
K Kilo
L Lima
M Mike
N November
O Óscar
P Papá
Q Quebec
R Romeo
S Sierra
T Tango
U Uniform
V Víctor
X X-ray
Y Yankee
Z Zulú

Per a qualsevol dubte, ja ho sabeu. Em podeu trobar a la quadrícula SOC 26BF13 (vint-i-sis bravo foxtrot tretze).

Enllaç permanent 1 comentari

Control Anoia per unitat 20?

10 Juny 2009 at 21:31 (Dies de PVI...) (, , , , , )

– Control Anoia per unitat 20?

– Endavant unitat 20.

– Comunico l’inici de servei des de La Llacuna.

– Rebut unitat 20, bon dia i bon servei.

D’aquesta manera començaran, a partir d’avui, la meva major part dels dies d’aquest estiu. Sí, un any més torno al Pla d’Informació i Vigilància contra Incendis Forestals, o altrament dit PVI, coordinat per la Diputació de Barcelona, les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i els Ajuntaments.

Imagen206

Cada any, accedir-hi com a informador, és més difícil. Les places s’han reduït considerablement, mentre que el nombre de persones ha augmentat fins al punt d’haver de competir entre més de 5 persones per a la mateixa plaça.

Degut a aquests canvis, aquest any també he canviat de company d’unitat, com també de ruta. A partir d’ara, a part de vigilar el terme municipal de La Llacuna, s’hi afegeix tot el terme de Santa Maria de Miralles. El terme veí que avui he pogut conèixer una mica més de la mà del Jesús.

I aquí comencen els meus dies de PVI… Espero que aquest estiu, sigui tant o més tranquil que l’anterior!

Enllaç permanent 3 comentaris

Aquí acumulem.cat

20 febrer 2009 at 16:32 (Opinions) (, , , , )

L’altre dia, mentre els paletes arreglaven els desperfectes que es van produïr a la teulada a causa del vent, em va cridar l’atenció la imatge de la deixalleria.

Aquí acumulem.catA l’interior, s’hi acumulen petites quantitats de deixalles, de tots tipus, ordenades en diferents seccions; mentre que a la part de fora del recinte, s’hi acumula una gran quantitat de restes que la gent, i treballadors de l’Ajuntament, llencen quan la deixalleria està tancada, entre les quals hi trobem una gran pila de fustes esmicolades. 

Fa temps que l’Ajuntament disposa d’un remolc condicionat per a triturar restes vegetals, però ells l’utilitzen per a una altra feina.

De bon matí es planten a la deixalleria, i amb l’ajuda d’una excavadora, van omplint el remolc de tot allò que ells creuen que es pot triturar: sofàs, mobles, matalassos,… engeguen la màquina i… pim pam! tot esmicolat. Potser sí que d’aquesta manera aconsegueixen reduïr l’espai, però no crec que barrejant diferents tipus de materials sigui la millor solució per a reciclar.

una altre forma de reciclar...Temps enrere, obtaven per una forma ben diferent de treballar. Simplement, hi calaven foc. A aquesta foguera, no només hi anaven a parar els mobles i altres tipus de fustes, sinó qualsevol cosa que es pugués cremar, entre les quals hi podiem trobar des de tot tipus de plàstics fins a pneumàtics.

Pel que es veu, podem dir que la gestió de la deixalleria fa com el vi, millora amb els anys. I aquí llenço la meva pregunta: Hem millorat amb el reciclatge al poble?

És cert que el fet de buidar cada cert temps la deixalleria suposa un cost elevat en transport de materials, però que hem de fer: acumular tota la merda fins que ens arribi el coll, o és que ja comencem a preparar la matèria prima per a la futura planta de biomassa?

Recordeu la campanya d’aquí reciclem.cat? que us sembla, si a La Llacuna la anomenem “aquí acumulem.cat”?

Enllaç permanent 1 comentari

Next page »