Gràcies pel premi (però no barrejem els naps amb les cols…)
Aquest any, ha sigut el segon que he participat al concurs de fotografia organitzat pel CELL (Centre d’Estudis Llacunencs). Pel que vaig veure a la llista de punts, a la gent li van agradar les meves fotografies, i de fet, mireu si els hi van agradar que em vaig emportat el primer premi!
Bé, bé, això no està gens malament!
Així que, tot just fa dues setmanes, durant el sopar de final d’estiu, que cada any es fa al poble, vaig anar a recollir el premi. Abans però, es van repartir els trofeus dels campionats de truc, continental i dòmino de la mà de l’alcalde i la regidora de cultura com a representants de l’Ajuntament.
I seguidament, va arribar el torn dels premis del concurs de fotografia. Aquests entregats pel president i un membre de la junta del CELL. Cinquè premi, quart premi, tercer premi, segon premi i…
Ep! Moviment sospitós a la taula d’entrega de premis… l’alcalde passa al davant i discuteix alguna cosa amb els organitzadors del concurs. Jo m’ho miro de lluny… Agafen el trofeu, el tornen a deixar, el tornen agafar… Compte! No me’l féssiu malbé ara! Finalment i sense ben bé saber el què ha passat, acaba a les mans de l’alcalde, al mateix moment que per megafonia avisen del primer premi. “I el primer premi del concurs de fotografia organitzat pel CELL és per l’Abel…“.
Finalment, ha arribat l’hora i m’acosto amb cara d’extranyat fins la taula d’entrega de premis. L’alcalde ja m’espera amb el trofeu agafat amb una mà i l’altra estirada apunt de donar-me-la.
Segueixo el protocol i li dono la mà mentre ell em dóna el trofeu. I entre les felicitacions pel premi, em comenta altres coses que en aquell moment no vénen al cas.
M’imagino, senyor alcalde, que va estar molt content de poder-me donar el premi, però no era l’hora ni el moment per parlar-me d’aquest blog, ni d’un article a lallacunaonline.cat (que jo no vaig escriure) i ni del grup de l’oposició.
Jo també vaig estar molt content, perquè ara sé que la màxima autoritat de la Llacuna, és seguidor del meu blog.
Els Terratombats al Bocamoll
Tal i com us vaig explicar en el nostre pas pel Bocamoll, cada dia graven cinc programes, i evidentment, et fan portar, com a mínim, cinc mudes diferents per si és dóna el cas que, vas passant de programa a programa. Quan ens ho van comentar, el dia que ens van trucar per dir-nos que ens acceptaven com a concursants, de seguida vaig regirar a l’armari. Nescesitava un mínim de cinc samarretes d’estiu (era al febrer però havíem de simular que ja era estiu!) i jo no les tenia… Tampoc tenia temps d’anar-me’n a comprar, així que vaig agafar el telèfon i vaig trucar al Marc… “Nene, necessito samarretes de màniga curta!”. El Marc en tenia moltes, però cap era adequada per portar al Bocamoll, excepte una… la dels Terratombats!
Així que durant el segon dia de gravació, tan bon punt vam arribar de dinar, me la vaig posar, i quan ja era apunt de baixar cap al plató, els de l’equip del programa me la van fer ensenyar. Em pensava que la volien veure per curiositat, ja que la frase que hi duia estampada (“que no et prengui el pèl!”) cridava molt l’atenció, però no va ser pas per això.
Resulta que les petites línies que hi havien estampades a la samarreta, provocaven un efecte òptic, que en el món de la televisió i els audiovisuals, es denomina com efecte moiré (pronunciat [mwa.ˈʀe]). Malauradament, tot i la il·lusió que em feia, em vaig haver de tornar a canviar la samarreta i la imatge dels Terratombats es va quedar sense poder sortir al programa.
I novament des d’aquí, li vull agrair al Marc la seva bona intenció per deixar-me la samarreta i, evidentment, el fet de guardar en secret, durant 4 mesos, la meva participació al concurs. Gràcies nen!
També vull donar les gràcies al Jordi, per deixar-me una de les moltes samarretes, a tot l’equip del programa, en especial, a en Toni Allende el qual durant dos dies va ser el nostre assesor d’imatge, i evidentment, a tots vosaltres que durant els 5 programes no ens vàreu deixar d’animar ni un sol minut des de casa.
Moltes gràcies!
Bocamoll: programa 336
-“Benvinguts un dia més al Bocamoll…“
Cinquè programa i l’últim que es gravava aquell dia. El cansament de tota una jornada de gravació ja es notava més que mai!
Abans de baixar altre cop al plató, ens comenten que, en el cas de que passéssim al següent programa, hi ha la opció que ens paguin una nit d’hotel a Barcelona, ja que l’endemà al matí, a primera hora, hem de tornar a ser a l’estudi. De ganes no en faltaven!
Després de l’habitual sessió de maquillatge, en retrobem amb la resta de concursant. La Núria i el Jordi encara continuen al capdavant, i com a parella nova, arriben el Pep i el Jordi, dos amics amb unes barbes ben peculiars!
Vodpod videos no longer available.
Tot i que la temàtica que hem escollit avui no és el nostre fort, hem pogut aconseguir 90 punts a l'”a corre-cuita” i hem arribat a “les paraules de la tribu“, amb un empat amb els nous participants. Llàstima que a les taules no hem tingut gaire sort, i jo n’he fallat una que ja teniem gairebé acabada. Per primer cop en molts dies, la Núria i el Jordi queden amb la puntuació més baixa amb només 50 punts, per tant, escolleixen ells les proves del “triangle“. Per tercer cop al Bocamoll, em torna a tocar “el cançoner“. Aquesta vegada una cançó bastant ràpida de Quico el Célio, el Noi i el Mut de les Ferreries. I aquí és on he patinat. He fallat dos de les tres respostes… i per només 10 punts de diferència hem quedat per sota de la resta de les puntuacions…
Així que tornem cap a casa! 😦 Ara ja li havíem començat a agafar el gust a això de sortir per la tele, però què hi farem, és només un joc!
I no marxem pas amb les butxaques buides! Marxem amb la satisfacció d’haver concursat durant cinc programes, d’haver participat contra artistes populars, d’haver conegut a unes molt bones parelles de concursants, d’haver-nos-ho passat molt bé, d’haver arribat en dues ocasions a l'”on ho poso“, d’haver-nos atipat de xocolatines al camerino (sobretot jo! ;)), d’haver-nos… i així podriem seguir durant molta estona!
El xòfer ja ens esperava a la porta, i després d’haver-nos fet unes fotos amb l’Espartac, vam tornar cap a La Llacuna.
I ara? Quin serà el proper programa? Mentre m’ho penso, m’escolatré una altra vegada la cançó del “cançoner” d’avui, no fos cas que algun dia em faci servei!
Vodpod videos no longer available.
P.D.: Mai havia pensat que tindria el valor de participar en un programa de televisió!
Bocamoll: programa 335
El quart programa! Impossible de creure que després de quatre dies encara seguim concursant!
Era el primer programa de la tarda. Després de dinar a un restaurant proper amb la resta de concursants i algunes persones de l’equip del Bocamoll, vam tornar al plató de gravació. Uff!… no sé si fariem gaire bon paper amb la panxa plena!
La Núria i el Jordi una vegada més, seguien al capdavant, i nosaltres encara aguantant, “in-extremis”, al segon faristol. I com a cada programa, concursants nous! Aquest cop la Ginesta i el Xus, filla i pare.
Al ser el tercer programa que gravàvem en un mateix dia, el cansament ja és començava a notar… tot i així, havíem de fer els possibles per seguir concursant! Hi hauria un cinquè programa?
Vodpod videos no longer available.
Avui hem començat fluixets a l'”a corre-cuita”… només 50 puntets, però amb “les paraules de la tribu” hem aconseguit engreixar una mica més el marcador. Aquest cop han sigut la Ginesta i el Xus qui han repartit les proves del “triangle”… i ens ha tocat el que més por em feia: el “fent ganyotes!” Déu meu quina vergonya!
3 conceptes, 60 segons i 150 punts (molt necessaris) en joc! El GPS va sortir ben aviat, i molt més ràpid va arribar el concepte de soldat. El tercer i últim, és el que més va costar i el que a més d’un ens va fer posar l’ai al cor! L’Elsa va dir tots els objectes que hi podien haver en el món de l’escalada, però cap era l’encertat. I no va ser fins que quedaven 8 segons quan, de cop i volta, va sortir la paraula clau: el mosquetó!
Gràcies a aquets punts vam quedar a només 10 punts dels primers, i per tant, novament, eliminàvem a una altra parella de concursants. Era el torn dels “missatges“, i novament, la nostra tàctica: apostar-ho tot! Però aquest cop ells ens superàven per punts… No passa res, dilluns tornem a pel cinquè!
Així que, fins dilluns dia 22 a les 20:00 hores a TV3!
Bocamoll: programa 334
I ja tenim aquí el tercer! I més satisfets que mai!
Era l’últim programa que és gravaria a aquell matí, i va ser el que més il·lusió ens va fer. Participaríem en un Bocamoll especial sobre cinema, i com a artistes convidats, ni més ni menys que els populars Abel Folch i Anna Barrachina. Al ser un programa especial, sabíem que passés el que passés, gravaríem un quart Bocamoll!
Una altra vegada tornàvem a tenir la Núria i el Jordi al capdavant… Déu n’hi do com aguanten el ritme! Així que, després de fer petar la xerrada amb els artistes i fer quatre fotos al camerino (i, evidentment, jo em vaig atipar a xocolatines… ;)) vam baixar cap al plató i… a jugar!
Vodpod videos no longer available.
La temàtica d’avui ja heu vist que no era el nostre fort… haurem d’anar més sovint al cinema. Avui hem anat molt justos de punts, però hem tingut la sort que, l’Elsa ha pogut completar tota una taula de “les paraules de la tribu”! Gràcies a aquests punts i els del “cançoner”, amb una cançó ben coneguda, la dels Picapedra, ens han permés el pas a la final, tot eliminant als artistes convidats.
Jo em pensava que farien una mica de “truco” i els farien passar a ells a la final. Però es veu que no! I nosatres, altre cop a la prova dels “missatges” on els Oscars han sigut els principals protagonistes. Com heu vist, ara ja no ens quedem curts amb les apostes: a donar-ho tot! El primer dia ens va servir per veure com realment havíem de jugar.
Per segona vegada consecutiva tornem a arribar a l'”on ho poso”. I quina temàtica que ens ha tocat! Classificar un seguit de pel·lícules segons els actors protagonistes: Gary Cooper, Cary Grant i Gregory Peck. En un primer moment, l’eliminar l’Abel i l’Anna, l’Espartac va anunciar que ells també serien a la final, juntament amb nosaltres, però resulta que, des de la direcció s’ho van repensar (suposo que hauríem tingut una bona ajuda per endur-nos el sac del programa!) i els van fer sortir a l’hora de la correcció de la prova.
Al veure el tema de l'”on ho poso”, els ànims ens van caure pel terra… no havíem sentit a parlar mai d’aquells personatges… Només teniem una opció: posar-ho tot aleatòriament i esperar que la sort existís. I així va ser! De les set pel·lícules, només en vam fallar dues! Una bona mitjana per no ser entesos en el tema, oi?
Altra vegada doncs, ens tornarem a veure demà, al mateix lloc i a la mateixa hora de sempre! A TV3 a les 20:00 hores. A veure si demà, tenim més sort!
Evidentment, avui us deixo amb el tema dels Picapedra! 🙂
Vodpod videos no longer available.
Bocamoll: programa 333
Ja hi tornem a ser! Qui ens ho havia de dir que passaríem al següent programa!
Aquell dia de gravació va ser una mica catastròfic… Gravàvem a primera hora del matí, i els del Bocamoll ens va facilitar un xòfer que ens va venir a buscar a La Llacuna. Evidentment a aquelles hores la N-II estava plena de retencions.
El conductor, un jove italià, patia molt més que nosaltres per arribar, a temps, al plató. Com era d’esperar, vam fer tard. Tot i saber, que sense nosaltres no començarien a gravar, estavem realment nerviosos!
Vam tenir el temps just de menjar una xocolatina i passar, de pressa i corrents, a la sala de maquillatge. A baix al plató, ja ens esperàven els concursants. La Núria i el Jordi encara seguien al capdavant, mentre que com a parella nova, van arribar l’Alan i el Marc dos amics d’una població de les rodalies de Barcelona. Poder passar al següent programa, cada vegada era més difícil!
Però no tots els contratemps van acabar en què nosaltres fèssim tard. S’havia espatllat una càmera i els tècnics tardaríen una bona estona a arreglar-ho. Així que tots, vam tornar a pujar altra vegada al camerino. A causa dels retards, i suposant que no ens eliminessin, al matí només gravaríem dos programes.
Minuts més tard tot va estar arreglat, i finalment vam començar a gravar.
Vodpod videos no longer available.
Avui l'”a corre-cuita” ha anat com una bassa d’oli. El fet de tenir més possibilitats en escollir la temàtica, ens ha anat molt bé. Si us hi fixeu al video, una de les preguntes era lletrejar Piscolabis i he començat en bon peu: P-I-S-C… però l’Espartac ha dit que faltava una C! Quin error que han tingut els del programa… tot i així el temps ja s’havia acabat.
Ens hem posat al capdavant amb 110 punts, tot i que “a les paraules de la tribu” no hem pogut arreplegar gaires punts. Encara ara, aquesta, és una de les proves que em posa més nerviós. Mirant el programa, fins hi tot, m’he arribat a aixacar del sofà!
Avui hem pogut escollir a “el triangle”, i tal i com portàvem parlat de casa, hem escollit “els jeroglífics”. Amb “el cançoner” d’ahir ja en vaig tenir prou… I 150 punts més al marcador gràcies a un tal Àngel Corella (un ballarí del qual mai n’havia sentit a parlar…).
Aquí els companys, Alan i Marc, van quedar eliminats, la qual cosa suposava que passaríem a un programa més! Qui ho havia de dir!
Com canvia la prova dels “missatges” vist des de casa. El concepte aquest cop s’ha fet esperar fins l’últim segon, però per sort, la baldufa ha fet donar un gir al programa. Ahir ens vam quedar curts a l’hora d’apostar, així que avui, ho hem apostat tot. És un joc i hem vingut a participar!
Avui sí, per fi hem arribat a la prova final: l'”on ho poso”. La temàtica d’avui era classificar tot un seguit de paraules en mascuí, femení o ambdues. No ho hem aconseguit… les postres, la espiral i els narius no ens han permés endur-nos el sac del programa!
El dia ha començat amb mal peu… però hem aconseguit remuntar-lo!
Així que demà hi tornem altra vegada! Aquest cop, però, serà un programa especial sobre cinema, en el qual hi participarem juntament amb els actors Anna Barrachina i Abel Folch.
Fins demà a les 20:00 hores a TV3!
Bocamoll: programa 332
Feia gairebé 2 mesos que ens havíem decidit a fer la sol·licitud per a concursar al programa. Un formulari ple de preguntes sobre nosaltres, amb vivències, somnis i anècdotes. I quan ja gairebé no hi pensàvem, un dia de febrer, de cop i volta, vam rebre una trucada al mòbil. Eren els del Bocamoll.
Ens van fer un petit càsting per telèfon. Havíem de fer un “a corre-cuita” i un “a on ho poso”, dues de les proves del programa. Després de resoldre les preguntes i d’haver imitat el so d’algun animal (suposo que per veure que no teníem vergonya…), ens van dir el dia i hora que gravaríem… 4 dies després de la trucada!
Pels que no ho sabeu, el programa s’emet en fals directe. És a dir, surti com surti, però amb uns dies més tard. Ens van comentar que el programa s’emetria a finals de maig o principis de juny, tot depenent de la programació de TV3, i per simular que era en directe, tot i el fred que feia, ens van fer portar roba d’estiu.
Aquell mateix dia, a primera hora del matí m’examinava del carnet de camió, i a la primera hora de la tarda, ja havíem de ser a Barcelona. Per sort vaig aprovar l’examen i vaig poder marxar, molt més tranquil, cap a la capital.
Quan vam arribar, a l’estudi, estaven gravant el programa anterior (cada dia es graven cinc programes, tres al matí i dos a la tarda) i nosaltres ho seguíem, des del camerino, tot esperant per entrar a maquillatge. Xocolatines, sucs, cafès,… teníem de tot per entrar amb la panxa ben plena al plató!
Tot ja estava apunt per començar. Les tres parelles de concursants érem al camerino esperant per començar a concursar. Cada cop hi havia més nervis i finalment, va arribar el moment… Participaríem contra la Núria i el Jordi, una parella de Cambrils, i en Joel i l’Ivan, els bessons d’Olot. Tots ells, uns fantàstics concursants i amb molt bon sentit de l’humor!
D’això, avui en fa quatre mesos… després de tant esperar, ha arribat el dia de l’emissió. A les vuit del vespre, tots cap al sofà a mirar el programa!
Vodpod videos no longer available.
Tot i no fer gaire bon paper a l'”a corre-cuita”, hem pogut arreplegar forces punts a “les paraules de la tribu”, i gràcies “al cançoner” (amb una cançó que no l’havia sentit mai), hem pogut eliminar als bessons d’Olot (nanus, ens sap greu… Tot i així, sou uns cracks!) i arribar a la final. Llàstima però, que hem pecat de prudents i ens hem quedat curts a l’hora d’apostar “als missatges”. Per 100 punts no hem pogut arribar a l'”on ho poso”.
Però no passa res. Nosaltres ja firmàvem a passar només un programa, i vés per on, demà hi tornem! És la sort del principiant? o potser tal com diuen en Joel i l’Ivan, és perquè fèiem cara de concursants?
Ens tornem a veure demà a les 20:00 hores a TV3!
Us deixo amb la cançó que m’ha tocat a avui al cançoner…
Vodpod videos no longer available.
Històries de pa sucat amb oli 