Radars (carta a Joan Saura)

25 Novembre 2009 at 13:09 (Opinions) (, , , , )

L’altre dia tot anant cap a Barcelona, i mentre m’avançava un camió per la “Zona 80”, em preguntava  com funcionen dels radars de velocitat. Però qui m’ho podria explicar?

Em van venir al cap nombroses personalitats, tot i que al final, em vaig decidir per l’actual Conseller d’Interior i de Relacions Institucionals i Participació, l’Honorable Senyor Joan Saura i Laporta. Així que, arribant a casa, li vaig enviar un correu electrònic (consellersaura@gencat.cat). D’això ja fa uns quinze dies, i malauradament, encara espero la seva resposta. Si algú me’n sap donar una, no dubteu en fer-me-la arribar!

Us adjunto el correu que li he enviat.

Honorable Senyor Joan Saura i Laporta,

Em dic Abel i sóc un jove resident a La Llacuna, un petit poble de la comarca de l’Anoia.

Molt sovint em desplaço des del meu poble fins a la ciutat de Barcelona, fent servir el vehicle propi, ja que les combinacions de transport públic a la zona on visc, són molt precàries. Per arribar fins a Barcelona, utilitzo la autovia A2 i sempre que hi passo, em ve al cap la mateixa pregunta i que a continuació li formularé.

Fa més de quatre anys que tinc carnet de conduir de la classe B, i des de quasi bé un any, el de la classe C. Des de llavors fins ara, el reglament de circulació ha canviat nombroses vegades, però hi ha un apartat que s’ha mantingut intacte. Parlo de les velocitats en les vies públiques, i em centraré principalment, en les velocitats màximes dels turismes i els camions. Com vostè ja deu saber, la velocitat màxima en aquest tipus de vies (autopistes i autovies) és de 120 km/h pels turismes i 90 km/h pels camions.

En el trajecte que faig quan vaig a Barcelona, hi trobo nombrosos radars de velocitat, que si no vaig mal errat, funcionen calculant la velocitat a la qual passa un vehicle (ja sigui un turisme, una motocicleta o un camió). I aquí ve la meva pregunta: Si el límit de velocitat fixat en un radar és de 120 km/h (suposant que aquest estigui situat en una zona on la velocitat màxima permesa sigui aquesta), com és que els camions que tenen la velocitat màxima limitada a 90 km/h, poden passar per davant d’un radar, pràcticament a 120 km/h, sense que aquest dispari una fotografia per excés de velocitat?

Espero que em pugi respondre a aquesta pregunta, ja que mai he sabut entendre com és que passen aquestes situacions a la carretera.

Esperant la seva resposta, el saludo atentament,

Abel.

Anuncis

Enllaç permanent 10 comentaris

Tornem-hi…

24 Juliol 2009 at 23:50 (Vivències) (, , , , )

Tot just ahir estava d’estrena, i ja que no vaig poder anar a Manresa, hi he anat avui. Novament, al tornar, he rebut una altra trucada de Control Anoia. El risc d’incendi encara és alt, i tornaríen a activar l’Unimog. Tot i que no he pogut començar fins una mica més tard, hi he anat per a fer de conductor. Els companys, els mateixos que ahir.

DSCN4738Amb l’experiència d’ahir ja ben agafada, sortim cap al punt de servei a l’embassament de Tous. Una tarda molt tranquil·la, sense cap incidència a destacar, així que avui, tornarem cap a Igualada passant per Santa Maria de Miralles.

Sembla que ja sigui costum que, a ben entrada la tarda surtin tots els incendis. Avui afecta als municipis de Pujalt i Veciana. Així que després de rebre odres des del control, anem tirant cap allà.

Allà ja ens esperen les unitats del PVI per tal de guiar-nos fins al lloc de treball. L’incendi ha avançat molt ràpid, ja que el foc s’ha agafat ràpidament als terrenys agrícoles. Mai havia vist la ràpida actuació dels pagesos de la zona, que de seguida, s’han posat a llaurar tots els camps per evitar l’avanç del foc.

DSCN4743

Ens fan anar cap a un punt alt, on bombers i ADF’s, esperen que l’incendi arribi fins on som per poder-lo frenar. El trànsit de mitjans aeris és molt elevat, i tot just a uns metres nostres, aprofiten per aterrar. Sembla que l’incendi ja està en fase de control, i ens fan desplaçar fins al Punt de trànsit, on tots els mitjans, esperen per actuar.

Per sort, al cap de poca estona, ens donen l’opció de marxar cap a casa. Així que sense haver-nos embrutat gens les mans, tornem cap a casa.

Es veu que feia molt temps que l’Unimog no acudia a tants incendis, com aquests dies. Serà que som un grup que tenim mala sort?

Com sempre, aquí us deixo les fotografies de la meva pàgina de flickr. (Veure àlbum)

Enllaç permanent 1 comentari

D’estrena!

23 Juliol 2009 at 23:52 (Vivències) (, , , , )

230709Avui, tinc  festa del PVI, i dia d’alt risc d’incendi a la comarca i a gran part de Catalunya. En el que portem d’estiu, no havia vist cap dia el mapa en aquestes condicions.

Així que després d’haver dormit unes hores més que habitualment, he agafat el cotxe i he anat cap a Manresa a buscar uns papers. Tot just passava per Igualada quan m’han trucat des de Control Anoia, informant-me que avui activarien l’Unimog i els hi faltava un conductor. Ves per on, avui estrenaria el carnet!

DSCN4734L’Unimog és un model de camió de la Mercedes-Benz adaptat amb un dipòsit d’uns 1000 litres per a l’extinció d’incendis forestals. Aquest vehicle està gestionat per la Federació d’ADF’s de l’Anoia i els dies d’al risc d’incendi, com avui, l’activen per si en algún moment determinat ha d’actuar.

Així que no he pogut arribar a Manresa, i tot i que ja era a Igualada, he hagut de  tornar cap a casa a canviar-me de roba (no és gens aconsellable anar amb pantalons curts a un incendi!). Al ser el meu primer dia de guàrdia amb l’Unimog, encara no tenia l’uniforme oficial i he hagut de demanar una camisa de l’ADF al Miquel. La meva, la de l’ADF de La Llacuna, juntament amb altres papers, fa quatre anys que l’espero, però bé, això ja us ho explicaré en un altre moment.

Després d’haver-me vestit correctament per a l’ocasió i de dinar amb un embut, he tornat a baixar cap a la capital. Allà ja hi havien els dos companys que vindrien amb el camió: el David i el Martí. Ara ja hi érem tots. Només quedava revisar el material i marxar cap al punt de servei.

Una tarda tranquil·la, sense gaire moviment. Però quan ja érem apunt d’anar tornar cap al parc, ha saltat l’alarma: incendi a la Conca de Barberà! Tot i que no és a la nostra zona d’actuació, ens hem acostat fins al límit de la comarca, per si en algún moment donat, ens hi havíem d’arribar.

I així ha sigut. Al cap de poca estona ens hi han fet desplaçar. Mica en mica i a una velocitat no gaire elevada, hem arribat a una zona entre Les Piles i Sarral (Conca de Barberà).

DSCN4726Feixugament, i seguint les indicacions dels bombers, ens hem plantat juntament amb els bombers de Montblanc, on des del seu camió, després d’haver-los donat aigua, i sota l’atenta mirada de 30 mitjans terrestres i 15 d’aeris, hem tirat una línia per acabar de remullar el perímetre de l’incendi.

La temperatura allà dins era elevada i el cansament es començava a notar. Així que hem aprofitat per anar a omplir aigua a la piscina de Roquefort de Queralt. Uns 1000 litres més a l’esquena i tornem-hi que no ha estat res. Al tornar ja s’havia fet practicament fosc i l’incendi ja es trobava en fase de control amb unes 51 hectàrees cremades. Després de buidar altre cop el dipòsit i d’haver-me socarrimat els cordons de les botes (sort que tenia la manguera a mà!), hem cedit al nostre lloc al camió Egipci de l’ADF de Pontons, per tal de que ells subministressin aigua als de Montblanc, i després de recollir tot el material i d’haver-la fet petar una estona amb el Pep (veí i company del PVI a Pontons) hem anat tornant altra vegada cap a casa.

Es veu que aquest any estic d’estrena. Fa pocs dies, el primer incendi com a unitat del PVI a Bellprat, i avui, estrena del carnet de camió i les primeres tasques d’extinció en un incendi forestal.

Si voleu veure més fotografies de l’incendi, les podeu trobar a la meva pàgina de flickr. (Veure àlbum)

Enllaç permanent 1 comentari

C de camió

11 febrer 2009 at 21:06 (Vivències) (, )

Després d’uns dissabtes (molt poquets) llevant-se molt d’hora per anar a fer pràctiques, avui ha arribat el dia de l’examen de circulació.

C de camióA finals d’estiu vaig començar una temporadeta de classes de teòrica a l’autoescola, amb un professor que em recordava al cantant de Maná (no sé pas el perquè…). Seguidament, va arribar l’examen, el qual vaig superar sense masses dificultats.

De les dues vegades que he entrat a la sala d’examens de Vilafranca (una per la teòrica de cotxe i l’altra per la de camió), mai he sapigut el perquè de la mala llet que porten els correctors dels testos. Suposo que a l’hora de contractar aquestes persones, en comptes de demanar que disposin del nivell C de català, demanen que tinguin molta mala llet. Jo no en tinc cap culpa de que s’hagin d’estar 5 hores seguides veient com els que s’examinen fan creuetes en un full… Encara recordo avui aquell “no hagas nada!” dit amb un castellà molt tancat per un home gran i baixet, quan jo intentava posar el nom al full. “Tranquil pernil, després de tant estudiar, ara no em ve de 5 minuts“, vaig pensar.

A part de la mala llet d’aquesta gent, el pitjor es haver-te d’esperar fins l’endemà per a saber si has aprovat o no, ja que abans ho sabies al cap de 5 minuts.

A partir d’aquí ja hi va haver el canvi d’autoescola, i amb el canvi, van arribar les pràctiques amb el Joan. Amb 3 horetes n’hi va haver prou com per superar l’examen pràctic de maniobres: aparcar, fer la “L” i fer un canvi de sentit, tot això amb un camió una miqueta vell i molt fotut de l’embragatge, el qual et deixava la cama esquerra feta un nyap.

I finalment, van arribar els dissabtes. Llevar-se molt d’hora per anar a fer les pràctiques i voltant 

per aquestes carreteretes estretes que fa por. Sort que aquest cop, el camió ja era més nou! I res, dies amunt i avall acompanyats sempre de frases, de molt bon rotllo, que va deixant anar el professor quan fas alguna cosa que no és del tot correcte…

C

-“mira’l, ara li agafa per emparrar-se a la vorera!

-“l’has agafat fort el vici, eh? et lligaré les mans amb esparadrap…

-“nen, aquí et vols posar? portes un camió, eh?

i com aquestes, en podria posar moltes més, les quals et fan riure durant una bona estona mentre les recordes.

Doncs això, després de conduir durnat 30 minuts amunt i avall, d’anar a Vilanova i la Geltrú i fer uns tomets per Vilafranca, ha arribat la gran notícia: Apte! Ara ja tinc el C i aquí deixo el meu petit homenatge al Joan: Ets un crack ensenyant!

I a la tarda, corrents cap a Barcelona. Però bé, aixó ja us ho explicaré més endavant! 😉

Enllaç permanent 7 comentaris