Estem d’aniversari!
Avui estem d’aniversari! I és que aquest bloc avui fa dos anys.
Aquest any, he escrit poc. Ho sé. I no és pas per falta de ganes, tot el contrari, és per falta de temps. Tot i així, no em puc queixar de les més de 8900 visites i els 113 comentaris que he rebut durant aquests dos anys.
Dos anys explicant aquestes històries de pa sucat amb oli i coses que em passen pel cap, que moltes vegades, tot i la seva importància, no arriben enlloc… com la famosa carta que vaig enviar a l’exconseller Joan Saura (“Radars (carta a Joan Saura)“) i que després de molt insistir, encara no m’ha arribat la seva resposta.
No em vull allargar massa, així que un any més, moltes gràcies per les vostres visites, els vostres comentaris i la vostra paciència per llegir cada un d’aquests 60 articles (T’enrecordes?) que he anat escrivint fins al dia d’avui. Ja ho sabeu que sense aquestes visites, aquest bloc no tindria sentit.
I per acabar, destacar l’article més llegit durant aquest segon aniversari, BFN on air, on el maig del 2009 us explicava l’experiència d’haver participat en la gravació d’un programa de televisió en un avió en ple vol. Tampoc puc deixar de banda un dels meus primers articles, que durant tot l’any, i sense saber ben bé perquè, ha anat revent visites: L’ajuntament (que no pateix crisi) us desitja bones festes!
Res més, gràcies altra vegada i tot esperant que l’any vinent puguem cel·lebrar el tercer aniversari, acabo amb un…
PER MOLTS ANYS “HISTÒRIES DE PA SUCAT AMB OLI”!
N’hi ha que també participen als Premis Blocs
Avui sortia publicada al diari digital de la comarca de l’Anoia (www.anoiadiari.cat) la notícia de que quatre anoiencs participen als Premis Blocs de Catalunya, organitzats per l’Associació Stic.cat.
Tal com cita el diari,
En aquesta edició hi prenen part fins a quatre anoiencs: dos en la categoria de política (Ricard Espelt i Jordi Bertran), un en blocs personals (Joan Pinyol) i un altre en l’apartat de cultura (Jordi Marcé).
Doncs bé, cal dir que enguany, des de la Llacuna (Anoia), hi participen dos blocs en la categoria personal.
És el cas de Ruta Baobab (http://www.premisblocs.cat/bloc/163), de Francesc Balagué, on explica el testimoni d’un llarg viatge al voltant del món basat en la teoria dels 6 graus de separació (+info).
Cal recordar que en Francesc, ja va ser finalista l’any passat en la modalitat de blocs d’educació a través del bloc www.blocdeblocs.net quedant entre els 10 primers.
Per altra banda, també hi tenim aquest bloc, Històries de pa sucat amb oli (http://www.premisblocs.cat/bloc/285), que com ja sabeu, amb més o menys freqüència, intento explicar d’una forma més personal, tot allò que passa al meu voltant. Evidentment, i tal i com podeu comprovar en el nombre de vots, la meva expectativa no és pas de competir entre els grans blocs de Catalunya, sinó que, simplement, he provat de participar-hi.
Potser aquests dos blocs no tenen o tindran tants vots com els blocs anomenats a l’anoiadiari.cat, però tots tenen un vincle en comú: la comarca de l’Anoia. Així doncs, podem dir que el nombre blocs de la comarca presentats als Premis Blocs de Catalunya, s’amplia una mica més.
Qui sap si remenant entre les llistes d’incsrits en trobaríem algún més…
Ara torno…
Realment, fa uns dies que tinc el bloc deixat de banda…
Bé, no només aquest bloc, sinó tot el que m’envolta. Fa unes setmanes, vaig rebre la notícia que, a causa d’unes obres de remodelació del centre on estudio, s’avançaria un mes l’acabament de les classes. I quan en un primer moment penses que començar les vacances més aviat del previst és la millor notícia que li poden donar a un estudiant, després acaba sent la pitjor notícia que pots rebre…
Sí, acabo la setmana que ve, però el temari és el mateix que si haguéssim acabat al juny. Així que, durant aquesta setmana i mitja que em queda hauré de deixar enllestits quatre projectes. Tot un repte, així que s’haurà d’anar ràpid, però sense deixar de fer la feina ben feta, perquè com tots ja sabem, “la feina ben feta no té fronteres, ni té rival”.
Per cert… aquestes últimes paraules m’han fer recordar aquell famós anunci de televisió…
Ja veig que si acabo a temps tots els treballs, a la contraportada d’algun d’ells hi hauré de posar la típica frase…
“I el què facin els altres, tan se val. La feina ben feta no té fronteres, ni té rival.“
Doncs, ara torno. Ens veiem la setmana vinent!
Per molts anys!
Avui fa un any que aquest bloc està en funcionament. Un any on he intentat explicar amb més o menys regularitat, tot allò que em passava pel cap i que, sovint, no portava enlloc.
Un bloc petit, que mica en mica ha anat creixent gràcies a tots els que un dia o altre heu passat per aquestes pàgines, arribant a superar les 4600 visites i els més de 80 comentaris. Tot això en els 45 articles que formen aquest primer any, i que avui, us convido a tornar-los a recordar a l’apartat “T’enrecordes?“. 45 articles d’allò ben variats, en els quals i podem trobar des de queixes i preocupacions, on destacaríem “L’ajuntament (que no pateix crisi) us desitja bones festes!” (el més visitat del bloc), fins a les vivències del dia a dia, tot passant per històries més personals com poden ser el meu pas per diferents programes de televisió (Bocamoll i Buenafuente) o les experiències en un dia de treball (Dies de PVI…) entre d’altres.
Us dono les gràcies per haver passat per aquest espai durant tot aquest any, al mateix temps que us convido a seguir-ho fent durant molt i molt de temps!
Així doncs, i esperant poder repetir aquest missatge en més d’una ocasió, només em queda afegir un…
PER MOLTS ANYS “HISTÒRIES DE PA SUCAT AMB OLI”!
Vodpod videos no longer available.
La moto de l’avi
Avui, us vull presentar un nou projecte que, des de fa uns anys porto entre mans. Es tracta de “La moto de l’avi“.
He creat unes pàgines com a complement d’aquest bloc, on podreu veure el laboriós procés de restauració d’una moto Ossa de l’any 1957, del meu avi. En aquest bloc doncs, a mesura que va avançant la restauració, hi podreu trobar fotografies, vivències i anècdotes sobre el dia a dia de la restauració.
Ja fa ben bé uns quants anys, quan la vaig treure del garatge on havia estat guardada durant molt de temps, i en diferents ocasions, l’havia intentat restaurar. Malauradament, tots aquests intents no van arribar a la fi. Ara, però, sembla que la cosa està tirant endavant a bon peu, i (espero que per última vegada) he tornat a treure la moto de la caixa on estava guardada.
Així, doncs, sense que deixeu de visitar aquest bloc i les seves Històries de pa sucat amb oli, us convido, a partir d’ara, a seguir aquest procés de restauració de la moto de l’avi.
El meu 2cv…
No sé si vosaltres havíeu seguit el meu altre bloc. Per aquells que no ho hàgiu fet, aquí us en deixo l’enllaç: http://elmeu2cv.blogspot.com.
El meu 2cv: història d’una restauració era un projecte que vaig començar a finals del 2008, on pretenia publicar totes les vivències i el dia a dia de la restauració d’un mític 2cv, que tota la vida havia voltat per casa.
Si feu un cop d’ull al bloc, veureu que, tot i els nombrosos intents, mai vaig aconseguir moure’l del garatge on estava ubicat, per tal de dur-lo fins a casa i començar el procés de restauració.
Era un projecte que no em corria cap pressa. No m’hi dedicava dia i nit, sinó que simplement era una distracció que tenia durant les hores lliures. Tot i així, ara ja he fet tard.
Malauradament, tot i que el nom indica el contrari, aquest cotxe no ha sigut mai meu, i molt probablement, tampoc ho serà mai. Li vaig posar com a títol “el meu“, perquè realment em pensava que seria així, però les coses han canviat, i per tant, ja no podré seguir amb l’intent de restauració, i per això, dono el bloc i l’intent per acabat.
Moltes gràcies als qui durant la seva durada vàreu seguir, a través d’internet, les peculiars vivències d’aquesta restauració.
No esborraré el bloc de la xarxa, simplement quedarà aturat. Qui sap si mai puc aprofitar l’espai per intentar restaurar alguna altra andròmina, això sí, abans de perdre-hi hores, m’asseguraré que el que estic arreglant és completament meu!
Ves a saber, a on anirà a parar o quina vida li esperarà a partir d’ara al Crispín…
Per un vell cotxe que havia de seguir sent jove:
Vodpod videos no longer available.
Jo també en vull un!
Desprès d’haver fet un curset ràpid d’apendre wordpress, i amb qutre cops de mà d’un gran mestre blocaire, anem a veure que tal funciona aquest món!
No sé si tindrà molt èxit, o acabarà sent un dels molts blocs que queden en desús a la red. Tot i així, intentarem que dia a dia, aquest bloc segueixi endevant.
I per avui, ja en tenim prou.
Benvinguts!
Històries de pa sucat amb oli 