Sovint, després d’un bon àpat i entre converses sense sentit, surten moltes d’aquelles preguntes que a tots alguna vegada, ens han passat pel cap i mai n’hem trobat la resposta. Divendres, durant la sobretaula d’un sopar amb la colla al bar del poble, va sortir la que fins ara ens ha fet riure més: “Com fiquen les anxoves a dins de les olives?”
Així que, durant tota aquella nit, entre glop i glop vam anar deixant sobre la taula les respostes més absurdes que ens podien passar pel cap. Un deia que les anxoves s’hi ficaven soles; un altre, deia que el procés era totalment manual; jo amb el mòbil buscava una connexió wifi per poder-ho buscar al Google i un altre… demanava un plat d’olives!
Aquesta vegada però, no ens les menjaríem…
Les vam obrir per la meitat, comprovant que el procés era totalment mecànic. Bé, aquesta opció, tot i ser la més coherent, també era totalment hipotètica…
Suposo que en aquests moments a tots us ve al cap una oliva. A la part de sota, hi trobem un petit forat en forma d’estrella. A la part de dalt, hi ha el forat que travessa tota la oliva i on a dins hi ha “la pasta d’anxova”. Finalment, aquest forat queda tapat per una tapa feta de la mateixa oliva.
Partint de que el procés és mecànic (no ens imaginem a centenars de persones ficant anxoves a dins de les olives) les hipòtesis va tornar a caure sobre la taula.
Probablement, un petit tub perfora l’oliva per extreure’n el pinyol i deixant espai per encabir-hi l’anxova, i finalment un injector amb forma d’estrella hi posa la pasta a l’interior. Però… i la tapa feta de la mateixa oliva? Qui la separa del pinyol i la col·loca a la part superior? Hi ha un senyor que es dedica a “tapar” totes les olives?
Molts dubtes per ser un divendres a les dues de la matinada… necessitàvem una resposta urgent, així que, què millor que trucar al 012: el telèfon que t’ajuda en tot moment?
Contesta un noi molt amable i amb to seriós.
– “012 atenció ciutadana, en què el podem ajudar?”
– “Hola, bona nit. Nosaltres volíem saber com fiquen les anxoves a dins de les olives?”
Es produeix un silenci incòmode. Es nota com a l’operador se li escapa el riure.
– “Estem aquí una colla d’amics i no sabem quin és el seu procés d’elaboració…”
El noi ja no pot aguantar-se més i es posa a riure mentre contesta…
– “Home, amb aquest tema aquí no el podem ajudar. Potser us informarien millor si truquéssiu a l’empressa on fabriquen les olives…”
– “Val, doncs, trucarem a la fàbrica a veure si ens poden ajudar. Perquè vostè, s’ha plantejat mai aquesta pregunta?”
El noi segueix rient i se senten veus de fons. Sembla com si abans de contestar-nos comentés a un company la pregunta que li acabem de fer.
– “No, no. Mai m’ho he plantejat, però suposo que ho fa alguna màquina.”
– “D’acord, doncs, moltes gràcies per la informació. Bona nit.”
-“Bona nit i gràcies per la trucada. Recordin que per a qualsevol informació poden trucar al 012”
Crec que aquest operador no havia rigut mai tant com fins aquella nit. Deu sobtar que mentre la gent li demana informació sobre tràmits i serveis, li surti, de cop i volta, una colla preguntant-li com fiquen les anxoves a dins de les olives.
Va ser una bona persona. Un altre, al sentir la pregunta, ja hagués penjat… 🙂
Bé, tot i que nosaltres també vam riure una bona estona, ens vam quedar sense saber com fiquen les anxoves a dins de les olives.
I vosaltres, sabeu com ho fan?
Enllaç permanent
1 comentari
Com han canviat amb pocs anys els xiclets! Encara recordo els ‘Bang-Bang’ que comprava a “El Trull”. Uns xiclets molt i molt grans que et feien obrir la boca de valent per tal de poder-los mastegar. Bé, potser és que, llavors, tenia la boca molt petita… 😉
Abans amb quatre gustos diferents tothom en tenia prou… ara, en canvi, cada cop som més meticulosos a l’hora d’escollir els gustos. Evidentment, tot i que no m’agrada gaire fer publicitat dels productes, em quedo amb la novetat de Trident: els “Trident Senses Tropical Mix”. Jo dira que el gust que tenen és de préssec, però no em feu dir què porten de tropical, perquè com no siguin els edulcorants que venen de l’altra banda de l’Atlàntic…
L’altre dia al vespre, tot prenent alguna cosa a Cal Joan, el meu amic Marxus portava una capseta de xiclets, de la mateixa marca que he anomenat abans, i em va fer adonar d’una curiositat. Suposo que molts de vosaltres haureu tingut en algun moment una capseta d’aquestes, i si no és el cas, us vaig posant fotografies perquè us en feu la idea. Doncs, com he dit, fa molt de temps que en menjo de xiclets d’aquests i encara no m’havia adonat de la gran obra d’enginyeria que s’amaga darrere aquest tros de cartró. Anem a analitzar-ho…
La capseta consta, a part de la tapa, de dos compartiments (un superior amb 7 xiclets i un inferior amb la mateixa quantitat) plegats un sobre l’altre, de tal manera que al desplegar al complert la capsa, queda el producte a la vista. Fins aquí tot molt normal. Però, què passa quan un d’aquest dos compartiments queda buit? L’hem de seguir transportant a la butxaca ocupant un espai inútil? Doncs, no!
Evidentment, hem de tenir la precaució de menjar-nos primer els xiclets del compartiment que no conté la tapa, o sigui els de la part inferior. En cas contrari, haurem de passar els xiclets d’un costat a l’altre. Doncs bé, un cop buit aquest compartiment, l’haurem de doblegar per una petita línia encunyada (troquelada, com diríem amb la llengua del “Imperio”) que hi ha a la base de la capseta. D’aquesta manera, podrem arrencar amb total facilitat el compartiment buit. Fent aquest pas i doblegant també (per la línia marcada) la tapa, obtindrem una nova capseta, molt més prima que ens ocuparà l’espai just per a transportar els 7 xiclets que ens queden.
A molts us pot semblar una ximpleria, o una història de pa sucat amb oli, però si ens hi parem a pensar, una capseta tan simple com aquesta ha de portar moltes i moltes hores de feina al darrere, pensant com ha de ser cada detall per fer-nos la vida una miqueta més fàcil, si més no, per ocupar una mica menys d’espai a les nostres butxaques. I si busquéssim tots aquests petits detalls en els productes que fem servir durant el dia a dia, ens adonariem d’una infinitat d’utilitats que molt sovint ens passen per alt.
Així que des d’aquí, demano un fort aplaudiment pels enginyers d’aquestes capses de xiclets!
Gràcies nen, per fer-me’n adonar d’aquesta petita, i al mateix temps tan gran, curiositat d’aquestes capses de xiclets! 🙂
Enllaç permanent
5 comentaris
Històries de pa sucat amb oli 