L’estació de nanofiltració: en treurem l’aigua clara?

22 Novembre 2011 at 10:10 (Opinions) (, , , , , )

Ara fa un parell de legislatures, durant la presentació de les candidatures municipals, es va presentar la cirereta del pastís del que seria una llista plena de millores pel municipi de la Llacuna. Els convergents ho van veure clar: la Llacuna necessitava una estació de nanofiltració.

Segons els estudis previs, a l’aigua del poble s’hi detecten paràmetres al límit de la potabilitat. Un tema greu que ens pot fer omplir la consulta del metge cada dos per tres.

Per evitar, doncs, molts mals de panxa i millorar la qualitat de l’aigua apta per al consum, s’ha tirat endavant aquest projecte de construcció d’una estació de nanofiltració, amb un presupost d’execució total de 349.035,46 €.

He sentit pel poble, i en diverses ocasions, a molts vilatans comentar la gran millora que suposarà aquesta “estació descalcificadora”. Descalcificadora? Parlem-ne.

A grans trets, i segons el projecte executiu, l’estació de tractament consta de quatre elements principals: la filtració multiestrat, la desinfecció mitjançant radiació ultraviolada, pretractament previ al sistema de nanofiltració i la dessalinització mitjançant membranes de nanofiltració. No m’extendré a explicar en què consisteix i com està constituïda cada una de les parts. Teniu en compte que el projecte consta de més de 390 pàgines. Però bé, pel nom en podem fer una definició ràpida i molt entenedora: filtratge de l’aigua, desinfecció, tractament i dessalinització.

El què deiem abans però, és que en cap moment es fa referència de la descalcificació de l’aigua. Per tant, tot i que l’estació de tractament pugui arribar a treure les impureses de l’aigua i fins hi tot, calç solidificada, no podem parlar d’una estació descalcificadora.

Us deixo amb una imatge il·lustrativa (extreta del projecte tècnic de l’Ajuntament de la Llacuna) de com està estructurada aquesta estació.

Per ubicar tot aquest munt de tubs i aparells, ha fet falta modificar notablement la postal (o si ho preferiu, l’skyline) típica de la Llacuna, construint just al costat del molí eòlic una nau de 80 m2.

Estic d’acord en que la zona de construcció de l’estació ha de ser aquesta, però em pregunto si és la més idònia.

En primer lloc, sent personalment, el més important, com us he dit, queda totalment afectada la panoràmica més típica del poble vist des del Pla. Crec, i potser alguns estareu d’acord amb mi, que la construcció s’hagués pogut fer just al costat de la caseta dels controladors dels motors de bombeig de l’aigua i dels aparells del molí, afectant molt menys la vista de l’entorn.

En segon i últim lloc, un altre factor que pot ajudar a reafirmar la meva opinió respecte el lloc d’ubicació de l’estació, és l’econòmic.

Com ja sabeu (i si no us ho explico amb un moment) al municipi hi trobem quatre pous principals que abasteixen el nucli de la Llacuna, Rofes, Torrebusqueta, Ventanell i el municipi veí de Miralles. Tres dels quals s’ubiquen al nucli de la Llacuna (molt a prop del molí eòlic) i el quart al nucli de Rofes (al peu del turó de Can Fons).

Aquests tres pous de la Llacuna, curiosament es troben pràcticament ubicats en una mateixa recta que a més a més, passa per damunt de l’ubicació dels aparells referents al molí i als motors de bombeig. Per tant, la construcció de la nova estació en aquest espai, evitaria haver de desplaçar durant uns quants metres, els tubs d’entrada i sortida de les aigües.

(Punts blaus: pous d’extracció; punt vermell: ubicació actual estació; punt verd: nova proposta d’ubicació)

He sentit a dir que l’ubicació escollida era per facilitar l’accés als possibles camions que, freqüentment, hauran d’abastir els productes a l’estació…

No ens enganyem. Si en aquest mateix espai hi hem pogut aixecar un molí amb peces de més de 25 metres de llargada, com no hi podem fer arribar ara un camió dels de tota la vida?

No sé si de tot plegat en traurem l’aigua clara…

Enllaç permanent Feu un comentari

Aquí ens caguem amb les ordenances…

12 Abril 2011 at 08:47 (Opinions) (, , , )

Abans anava a córrer al vespre, abans de sopar, però al segon dia que vaig haver de córrer davant d’un gos, ho vaig deixar. Ara he canviat la ruta i l’horari, i de moment, no ha tornat a passar.

Però tots sabem que “la fauna salvatge” de la Llacuna no només surt de nit… Aquí al poble, l’amo no surt a passejar el gos: el gos es passeja sol!

Ell sol surt a caminar, es pixa en tres o quatre fanals, empaita (o ensenya les dents) a un parell de senyores que van a comprar, es caga al mig del carrer i, si li queda temps, mentre espera que l’amo surti de treballar o de fer el cafè, escampa les deixalles d’un contenidor.

I tu, ja et pots anar preparant per esquivar cinquanta mil cagarades mentre surts a passejar per la Llacuna tot gaudint d’un dia primaveral.

Tenim un problema… i també tenim una solució. Si s’aplica o no, ja és una altra cosa. Les ordenances municipals sobre la tinença d’animals ho diuen ben clar:

Article 16

A les vies públiques i llocs de lliure accés per al públic els gossos aniran proveïts de corretja, o cadena i collar, amb la seva identificació censal.

i continua dient…

Article 21

Els posseïdors d’animals estan obligats a recollir i a retirar els excrements de l’animal de forma immediata i convenient, netejant, si fos necessari, la part de la via, espai públic o mobiliari que hagués resultat afectat.

Article 22

2. En cas que es produeixi la infracció d’aquesta norma, els agents de l’autoritat municipal podran requerir al propietari o a la persona que condueixi aquest animal, perquè procedeixi a retirar les dejeccions.

El text continua (ho podeu llegir a partir de la pàgina 10) i reflecteix les quotes de les sancions. Portar el gos sense corretja és considera un falta greu i pot suposar una multa de fins a 300 euros. Per altra banda, embrutar les vies públiques amb les dejeccions fecals dels gossos, comporta una sanció de caràcter molt greu, multada amb una quantitat de fins a 450 euros.

I jo em pregunto… Qui té la culpa de tot això? Del propietari de l’animal de no complir la normativa o de l’autoritat municipal de no fer-la complir?

Enllaç permanent 1 comentari

Gràcies pel premi (però no barrejem els naps amb les cols…)

7 Setembre 2010 at 22:47 (Vivències) (, , , )

Aquest any, ha sigut el segon que he participat al concurs de fotografia organitzat pel CELL (Centre d’Estudis Llacunencs). Pel que vaig veure a la llista de punts, a la gent li van agradar les meves fotografies, i de fet, mireu si els hi van agradar que em vaig  emportat el primer premi!

Bé, bé, això no està gens malament!

Així que, tot just fa dues setmanes, durant el sopar de final d’estiu, que cada any es fa al poble, vaig anar a recollir el premi. Abans però, es van repartir els trofeus dels campionats de truc, continental i dòmino de la mà de l’alcalde i la regidora de cultura com a representants de l’Ajuntament.

I seguidament, va arribar el torn dels premis del concurs de fotografia. Aquests entregats pel president i un membre de la junta del CELL. Cinquè premi, quart premi, tercer premi, segon premi i…

Ep! Moviment sospitós a la taula d’entrega de premis… l’alcalde passa al davant i discuteix alguna cosa amb els organitzadors del concurs. Jo m’ho miro de lluny… Agafen el trofeu, el tornen a deixar, el tornen agafar… Compte! No me’l féssiu malbé ara! Finalment i sense ben bé saber el què ha passat, acaba a les mans de l’alcalde, al mateix moment que per megafonia avisen del primer premi. “I el primer premi del concurs de fotografia organitzat pel CELL és per l’Abel…“.

Finalment, ha arribat l’hora i m’acosto amb cara d’extranyat fins la taula d’entrega de premis. L’alcalde ja m’espera amb el trofeu agafat amb una mà i l’altra estirada apunt de donar-me-la.

Segueixo el protocol i li dono la mà mentre ell em dóna el trofeu. I entre les felicitacions pel premi, em comenta altres coses que en aquell moment no vénen al cas.

M’imagino, senyor alcalde, que va estar molt content de poder-me donar el premi, però no era l’hora ni el moment per parlar-me d’aquest blog, ni d’un article a lallacunaonline.cat (que jo no vaig escriure) i ni del grup de l’oposició.

Jo també vaig estar molt content, perquè ara sé que la màxima autoritat de la Llacuna, és seguidor del meu blog.

Enllaç permanent 3 comentaris

Comencem bé…

13 Juny 2010 at 22:36 (Dies de PVI...) (, , , )

Això és un no parar!

Finalment, dimecres vaig acabar d’entregar tots els treballs que, des de feia dies, no em deixaven dormir. Sembla mentida com entregant uns blocs de paper de menys de 500 grams et puguis treure un pes tan gran de sobre!

El mateix dimecres que,  com l’any passat, vaig anar fins a Súria per buscar el cotxe, amb el qual faré la campanya de prevenció d’incendis aquest any. Curiós… 5 anys d’informador del PVI, 5 anys de carnet de conduir i 5 cotxes estrenats. Una bona mitja, no? Llàstima que cap, ha acabat a les meves mans…

I l’endemà dijous, començàvem la ruta per la Llacuna i Santa Maria de Miralles. I com ja és típic del primer dia, toquen les presentacions als Ajuntaments i les ADF’s. A Miralles, com sempre, cap problema, però a la Llacuna sempre costa una mica aconseguir-ho fer… i  a més a més, els del Consistori no hi ajuden gaire.

A l’Ajuntament hi ha treballadora nova. I és que en aquest poble invertim molt bé els diners! (Si no ho heu notat, parlo amb to irònic).  Com que l’alcade no ens pot atendre fins a les vuit del vespre, demano per la sectetària que sempre porta els papers de l’ADF, i em quedo molt sorprès per la resposta, en un to no gaire agradable, de la nova treballadora: -“No se la pot molestar”.

Ostres “nanu” que rutllem bé a l’Ajuntament de la Llacuna! Tota la vida parlant amb ella, trucant-la i anant-la a veure i ara no se la pot molestar… Una cosa és que ara no em pugui atendre i l’altra, és que no se la pugui molestar.

Doncs bé, com que no vull molestar, marxo. I per cert, els de l’Ajuntament no cal que m’espereu que els faxos ja els aniré a enviar a l’Ajuntament de Santa Maria de Miralles.

Comencem bé la temporada…

Enllaç permanent Feu un comentari

El molí ja gira (i ben poc que els hi ha costat)!

19 Octubre 2009 at 21:09 (Dia a dia) (, , , , , , , )

Ahir a la nit, escrivia sobre el molí eòlic que tenim a La Llacuna [llegir article]. S’havia passat tot l’estiu sense funcionar, i tot just aquest matí, una furgoneta amb tècnics d’Enercon arribava al poble.

A les tres de la tarda és preparaven per posar-se a treballar. Minuts més tard ja estaven penjats de la turbina i pels volts de les set ja recollien. Han calgut només quatre hores per tornar-lo a posar en marxa.

Calia tenir tant de temps parat un molí d’aquestes dimensions, per només quatre hores de feina?

Enllaç permanent 3 comentaris

El molí ja no gira (o no el volen fer girar)!

18 Octubre 2009 at 21:35 (Dia a dia) (, , , , , , , , )

Ara estava mirant per la finestra, i un dia més, el molí no gira. No és pas perquè no faci vent, sinó que no gira per deixadesa.

Era l’octubre de 1998 quan uns espectaculars camions van fer arribar des de la fàbrica Enercon (Alemanya) a La Llacuna els trossos d’un molí eòlic. Durant dos dies i sota l’atenta espectació de nombrosos llacunencs, una grua va anar aixecant la torre de 50 metres d’alçada amb les seves tres pales de 15 metres de llargada, convertint-lo (suposo que, en aquella època) en el molí eòlic més gran de tota la península.

DSCN4977

Un molí amb una turbina de 230 quilowats de potència, que servirien per bombar l’aigua de La Llacuna a Miralles, al mateix temps que el corrent sobrant es vendria a la companyia FECSA.

Amb una inversió total de 59 milions de pessetes (354.597,14 euros), de les quals 39 milions eren subvencionats,  La Llacuna va jugar en el mercat de les energies renovables, convertint-se en pionera en la zona. Aquest molí era només la primera peça d’un futur parc temàtic d’energies alternatives. Un parc lúdic i didàctic que al mateix temps d’ensenyar, generaria energia per a la població.

L’Ajuntament d’aquell temps va fer volar coloms, i suposo que van impactar contra alguna cosa (o persona), però bé, anem pel tema principal: el molí, ara que fa tot just 11 anys que és va instal·lar, ja no gira. I no és pas que avui hagi deixat de girar, sinó que ja porta tot l’estiu parat. Estarà pendent d’una reparació que no arriba mai?

Senyors, aquí hi estem perdent “calés”! A La Llacuna podem presumir de molí, però ens hem d’avergonyir de que som el tercer municipi de la comarca amb més dèficit per habitant [llegir notícia], així que posem-nos (o als al·ludits, poseu-vos) les piles i que el molí torni a funcionar! Evidentment, també cal que l’energia sobrant es facturi, ja que aquests ingressos, podrien ajudar a fer front als dèficits. Si no és així, tot això no servirà per a res!

P.D.: Si algú li vol anar a treure la pols, ja us deixaré una escala! 😉

Enllaç permanent 2 comentaris

Control Anoia per unitat 20?

10 Juny 2009 at 21:31 (Dies de PVI...) (, , , , , )

– Control Anoia per unitat 20?

– Endavant unitat 20.

– Comunico l’inici de servei des de La Llacuna.

– Rebut unitat 20, bon dia i bon servei.

D’aquesta manera començaran, a partir d’avui, la meva major part dels dies d’aquest estiu. Sí, un any més torno al Pla d’Informació i Vigilància contra Incendis Forestals, o altrament dit PVI, coordinat per la Diputació de Barcelona, les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i els Ajuntaments.

Imagen206

Cada any, accedir-hi com a informador, és més difícil. Les places s’han reduït considerablement, mentre que el nombre de persones ha augmentat fins al punt d’haver de competir entre més de 5 persones per a la mateixa plaça.

Degut a aquests canvis, aquest any també he canviat de company d’unitat, com també de ruta. A partir d’ara, a part de vigilar el terme municipal de La Llacuna, s’hi afegeix tot el terme de Santa Maria de Miralles. El terme veí que avui he pogut conèixer una mica més de la mà del Jesús.

I aquí comencen els meus dies de PVI… Espero que aquest estiu, sigui tant o més tranquil que l’anterior!

Enllaç permanent 3 comentaris

Aquí acumulem.cat

20 febrer 2009 at 16:32 (Opinions) (, , , , )

L’altre dia, mentre els paletes arreglaven els desperfectes que es van produïr a la teulada a causa del vent, em va cridar l’atenció la imatge de la deixalleria.

Aquí acumulem.catA l’interior, s’hi acumulen petites quantitats de deixalles, de tots tipus, ordenades en diferents seccions; mentre que a la part de fora del recinte, s’hi acumula una gran quantitat de restes que la gent, i treballadors de l’Ajuntament, llencen quan la deixalleria està tancada, entre les quals hi trobem una gran pila de fustes esmicolades. 

Fa temps que l’Ajuntament disposa d’un remolc condicionat per a triturar restes vegetals, però ells l’utilitzen per a una altra feina.

De bon matí es planten a la deixalleria, i amb l’ajuda d’una excavadora, van omplint el remolc de tot allò que ells creuen que es pot triturar: sofàs, mobles, matalassos,… engeguen la màquina i… pim pam! tot esmicolat. Potser sí que d’aquesta manera aconsegueixen reduïr l’espai, però no crec que barrejant diferents tipus de materials sigui la millor solució per a reciclar.

una altre forma de reciclar...Temps enrere, obtaven per una forma ben diferent de treballar. Simplement, hi calaven foc. A aquesta foguera, no només hi anaven a parar els mobles i altres tipus de fustes, sinó qualsevol cosa que es pugués cremar, entre les quals hi podiem trobar des de tot tipus de plàstics fins a pneumàtics.

Pel que es veu, podem dir que la gestió de la deixalleria fa com el vi, millora amb els anys. I aquí llenço la meva pregunta: Hem millorat amb el reciclatge al poble?

És cert que el fet de buidar cada cert temps la deixalleria suposa un cost elevat en transport de materials, però que hem de fer: acumular tota la merda fins que ens arribi el coll, o és que ja comencem a preparar la matèria prima per a la futura planta de biomassa?

Recordeu la campanya d’aquí reciclem.cat? que us sembla, si a La Llacuna la anomenem “aquí acumulem.cat”?

Enllaç permanent 1 comentari

L’ajuntament (que no pateix crisi) us desitja bones festes!

22 Desembre 2008 at 17:40 (Opinions) (, , )

AjuntamentAquesta tarda m’he trobat, novament, un sobre de l’ajuntament sota la porta. Era ni més ni menys que la felicitació de Nadal del consistori.

Pel que sembla, l’Ajuntament ,aquest any, no pateix la famosa crisi econòmica. Cada dos per tres em trobo sota la porta una infinitat de papers enunciant algún que altre esdeveniment: Invitacions, xerrades, exposicions,…

Està molt bé que tothom quedi informat del dia a dia de a La Llacuna, però jo trobo que se’n abusa una mica. Des de les últimes eleccions fins ara, el poble ha agafat un color diferent. No és pas per la normativa del color de les façanes, sinó pels cartellets a tot color que omplen la majoria de parets del poble. Segur que tots sabeu de quins cartells parlo. I qui n’abusa més, la Regidoria de Cultura, que llença la casa per la finestra fent un cartell per a qualsevol cosa!

Cartells a tot color, plens de fotografies, de paper encerat, invitacions de luxe… i sobretot, fets amb una traça impressionant!

I no només penjats a les botigues, sinó que a cada bar podem trobar tríptics, octavetes,… i tots ells, (tal i com he dit abans) fets amb una traça que dona gust de veure! A un les lletres surten tallades, l’altre el telèfon està equivocat, un altre queda tort… No costa pas gaire fer les fotocopies rectes! O és que sempre hem d’inclinar el paper per llegir-ho?

Si us plau, mirem com queda una còpia abans de fer-ne 500 més! D’aquesta manera, més d’un cop ens hauríem estalviat tornar a deixar casa per casa la rectificació del cartell que haviem passat feia tot just una hora.

Tot plegat, gastos i més gastos. És evident doncs, que aquest any l’Ajuntament no pateix crisi!

Senyors, fem-ho per estalviar quatre calers i reduïr una mica el consum de paper!

Si us plau, que torni l’agutzil!

Enllaç permanent 8 comentaris