Indignació! I l’autor?

7 Març 2010 at 16:15 (Opinions) (, , , , )

Recordeu aquells dies d’estiu amb un risc d’incendi molt elevat? Fa uns mesos us explicava com havia sigut la meva primera experiència davant d’un incendi forestal [llegir: D’estrena!] i que justament l’endemà, havia repetit però amb una tarda una mica més tranquil·la [llegir: Tornem-hi…]. Aquella tarda, tot fent temps esperant que arribés el foc, vaig agafar la càmera i em vaig dedicar a fer alguna foto als mitjans que hi havien per allà i que, posteriorment, vaig penjar a la meva pàgina del flickr.

Dies més tard, vaig rebre la trucada de l’enginyer del PVI a l’Anoia comentant-me que acabaven de presentar una nova pàgina web per a la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal de l’Anoia i em preguntava, si em feia res que hi pengessin un enllaç de les fotos que havia fet als incendis de l’estiu. Evidentment, i sempre que complissin la llicència Creative Commons sota la qual estaven aquestes fotografies, no hi havia cap problema!

En les meves fotografies, tal i com us explicava, utilitzo una llicència Creative Commons, concretament la modalitat by-nc-sa, per la qual cosa, dono el consentiment de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra, sempre i quan, se’n reconeixi l’autor i l’obra i no s’utilitzi per a finalitats comercials, entre d’altres.

Fins aquí tot correcte. Les fotos van sortir publicades a la web de la Federació [veure notícia], i tal com deia la llicència, en van citar correctament l’autor. Però la història no s’acaba aquí…

L’altre dia, vaig anar a recollir uns papers al Consell Comarcal de l’Anoia i, mentre esperava que el noi de recepció acabés d’atendre una trucada, vaig estar fullejant alguns tríptics que hi havien sobre el taulell. De cop hi volta em vaig trobar una imatge que em resultava molt familiar… 😯 Hi havia una petita muntanya de calendaris de butxaca del 2010, que havia editat la Federació d’ADF’s de l’Anoia amb el suport de la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal, i que com a imatge de fons, hi sortia una de les fotografies que havia fet aquella tarda d’estiu…

Hauria d’haver estat content perquè una fotografia meva hagués servit com a disseny d’un calendari, però aquest no va ser el cas. Amb ràbia, vaig agafar els meus papers, un calendari i vaig marxar indignat cap a casa… “La meva foto en un calendari, i ni tan sols hi surt el meu nom”.

Què voleu que us digui? Ho vaig trobar una mica lleig pel fet de no dir-me res, i potser sí que només és una fotografia, però no costava gaire posar-hi el nom, no?

Vosaltres què en penseu? Què haguéssiu fet en un cas així? 😐

Anuncis

Enllaç permanent 4 comentaris

On SOC?

17 Agost 2009 at 21:14 (Dies de PVI...) (, , , , , )

On dius que ets? Aquesta ve ser la pregunta que em van fer el primer dia que em van sentir parlar per l’emisora.
Per aquells que no ho sapigueu, una de les moltes coses que es fan durant les jornades de treball al PVI, són les rondes de novetats.
Amb aquestes rondes, el control de la teva zona et pregunta la teva posició en aquell moment i la teva direcció. Per tal de que aquesta informació arribi a tothom, sobretot en cas d’incendi (o qualsevol altra emergència), s’utilitzen unes divisions en el mapa anomenades coordenades SOC

On dius que ets? Aquesta va ser la pregunta que em van fer, el primer dia que em van sentir parlar per l’emissora.

DSCN4776

Per aquells que no ho sàpigueu, una de les moltes coses que es fan durant les jornades de treball al PVI, són les rondes de novetats. En aquestes rondes, el control de la teva zona et pregunta: la teva posició en aquell moment i la teva direcció. Per tal de que aquesta informació arribi a tothom, i una posició en concret s’ubiqui en pocs segons, sobretot en cas d’incendi (o qualsevol altra emergència), s’utilitzen a Catalunya unes divisions en el mapa, anomenades coordenades SOC.

Les coordenades SOC (Sistema d’Orientació Cartogràfica), tal com he dit anteriorment, consisteixen en una divisió del mapa en forma de malla quadrada de 5×5 quilòmetres. Aquests quadrats són dividits a la vegada en 25 quadrats més de 1×1 quilòmetre. La nomenclatura dels primers consisteix en dos números, seguits de dues lletres (com per exemple, 26BF), i els altres, estan numerats del 01 al 25.

Així doncs, la única cosa que varia en tot el territori, és la nomenclatura de la malla 5×5. D’aquesta manera, veurem com els dos números augmenten a mesura que ens desplaçem d’oest a est pel mapa i que les dues lletres també augmenten, però en aquest cas, de nord a sud.

Però bé, tornem a l’inici. Com us deia, els hi va sobtar la frase que vaig deixar anar per l’emissora, però més concretament dues paraules d’aquesta: Bravo Foxtrot. Aquestes paraules, corresponen a les dues lletres que segueixen als dos números de la malla 5×5.

I perquè dues lletres es converteixen en dues paraules? En les radiocomunicacions, quan és necessari lletrejar distintius de trucada, abreviats o paraules que impliquin una perfecta recepció, s’utilitza l’alfabet aeronàutic. Aquest, associa una paraula a cada lletra de l’alfabet.

D’aquest alfabet provenen paraules del tipus Charlie Bravo que de ben segur heu escoltat més d’una vegada a les pel·lícules d’acció. Doncs sí, al cap i a la fi, la única cosa que signifiquen són les lletres “c” i “b“. Si teniu curiositat per la resta de paraules que componen l’alfabet aeronàutic, aquí us en deixo una mostra.

A Alfa
B Bravo
C Charlie
D Delta
E Eco
F Foxtrot
G Golf
H Hotel
I India
J Juliette
K Kilo
L Lima
M Mike
N November
O Óscar
P Papá
Q Quebec
R Romeo
S Sierra
T Tango
U Uniform
V Víctor
X X-ray
Y Yankee
Z Zulú

Per a qualsevol dubte, ja ho sabeu. Em podeu trobar a la quadrícula SOC 26BF13 (vint-i-sis bravo foxtrot tretze).

Enllaç permanent 1 comentari

Llamps i… focs!

9 Agost 2009 at 22:28 (Dies de PVI...) (, , , , )

“Sembla que aquesta tarda plourà…”

DSCN4813

De lluny, mentre dinava, ja es podien començar a veure els primers llamps i a sentir els primers trons. Llamps d’aquests que són tan macos de veure i tan difícils de fotografiar… Tants llamps i tanta poca pluja, seria molt poc provable que avui no hi hagués cap incendi.

Així que després de dinar, he pujat al Puig Castellar. Les vistes sobre la tempesta són impressionants i els primers llamps ja comencen a tocar al terra ben a prop. Tan a prop que a Miralles ja surt la primera columna de fum.

Tot just al costat de Cal Sord, un llamp ha fet caure un cable d’una línia elèctrica, provocant un petit incendi de sotabosc. Per sort, les ADF’s de la zona i els Bombers, han evitat de que la zona cremada augmentés considerablement. Des del lloc de l’incendi és continuen veient com cauen l’un darrere l’altre una gran quantitat de llamps.

Demà, pot ser un dia complicat, ja que molt sovint, el llamps provoquen que s’encenguin les arrels dels arbres on cauen, provocant que l’incendi no sigui immediat, sinó que el foc surti al cap d’unes hores.

No han passat ni cinc minuts des de que era al lloc de l’incendi que he rebut l’avís d’una altra columna de fum, també al municipi de Miralles, tot just darrere del cementiri. Aquest cop, el llamp ha caigut en un pi, deixant-lo ben socarrimat de la soca i cremant una petita zona també de sotabosc.

En total uns 150 metres quadrats cremats i per sort, ja s’ha posat a ploure i tot ha quedat en un ensurt. Espero que aquests dies, no surti cap incendi més!

Enllaç permanent Feu un comentari

Tornem-hi…

24 Juliol 2009 at 23:50 (Vivències) (, , , , )

Tot just ahir estava d’estrena, i ja que no vaig poder anar a Manresa, hi he anat avui. Novament, al tornar, he rebut una altra trucada de Control Anoia. El risc d’incendi encara és alt, i tornaríen a activar l’Unimog. Tot i que no he pogut començar fins una mica més tard, hi he anat per a fer de conductor. Els companys, els mateixos que ahir.

DSCN4738Amb l’experiència d’ahir ja ben agafada, sortim cap al punt de servei a l’embassament de Tous. Una tarda molt tranquil·la, sense cap incidència a destacar, així que avui, tornarem cap a Igualada passant per Santa Maria de Miralles.

Sembla que ja sigui costum que, a ben entrada la tarda surtin tots els incendis. Avui afecta als municipis de Pujalt i Veciana. Així que després de rebre odres des del control, anem tirant cap allà.

Allà ja ens esperen les unitats del PVI per tal de guiar-nos fins al lloc de treball. L’incendi ha avançat molt ràpid, ja que el foc s’ha agafat ràpidament als terrenys agrícoles. Mai havia vist la ràpida actuació dels pagesos de la zona, que de seguida, s’han posat a llaurar tots els camps per evitar l’avanç del foc.

DSCN4743

Ens fan anar cap a un punt alt, on bombers i ADF’s, esperen que l’incendi arribi fins on som per poder-lo frenar. El trànsit de mitjans aeris és molt elevat, i tot just a uns metres nostres, aprofiten per aterrar. Sembla que l’incendi ja està en fase de control, i ens fan desplaçar fins al Punt de trànsit, on tots els mitjans, esperen per actuar.

Per sort, al cap de poca estona, ens donen l’opció de marxar cap a casa. Així que sense haver-nos embrutat gens les mans, tornem cap a casa.

Es veu que feia molt temps que l’Unimog no acudia a tants incendis, com aquests dies. Serà que som un grup que tenim mala sort?

Com sempre, aquí us deixo les fotografies de la meva pàgina de flickr. (Veure àlbum)

Enllaç permanent 1 comentari

D’estrena!

23 Juliol 2009 at 23:52 (Vivències) (, , , , )

230709Avui, tinc  festa del PVI, i dia d’alt risc d’incendi a la comarca i a gran part de Catalunya. En el que portem d’estiu, no havia vist cap dia el mapa en aquestes condicions.

Així que després d’haver dormit unes hores més que habitualment, he agafat el cotxe i he anat cap a Manresa a buscar uns papers. Tot just passava per Igualada quan m’han trucat des de Control Anoia, informant-me que avui activarien l’Unimog i els hi faltava un conductor. Ves per on, avui estrenaria el carnet!

DSCN4734L’Unimog és un model de camió de la Mercedes-Benz adaptat amb un dipòsit d’uns 1000 litres per a l’extinció d’incendis forestals. Aquest vehicle està gestionat per la Federació d’ADF’s de l’Anoia i els dies d’al risc d’incendi, com avui, l’activen per si en algún moment determinat ha d’actuar.

Així que no he pogut arribar a Manresa, i tot i que ja era a Igualada, he hagut de  tornar cap a casa a canviar-me de roba (no és gens aconsellable anar amb pantalons curts a un incendi!). Al ser el meu primer dia de guàrdia amb l’Unimog, encara no tenia l’uniforme oficial i he hagut de demanar una camisa de l’ADF al Miquel. La meva, la de l’ADF de La Llacuna, juntament amb altres papers, fa quatre anys que l’espero, però bé, això ja us ho explicaré en un altre moment.

Després d’haver-me vestit correctament per a l’ocasió i de dinar amb un embut, he tornat a baixar cap a la capital. Allà ja hi havien els dos companys que vindrien amb el camió: el David i el Martí. Ara ja hi érem tots. Només quedava revisar el material i marxar cap al punt de servei.

Una tarda tranquil·la, sense gaire moviment. Però quan ja érem apunt d’anar tornar cap al parc, ha saltat l’alarma: incendi a la Conca de Barberà! Tot i que no és a la nostra zona d’actuació, ens hem acostat fins al límit de la comarca, per si en algún moment donat, ens hi havíem d’arribar.

I així ha sigut. Al cap de poca estona ens hi han fet desplaçar. Mica en mica i a una velocitat no gaire elevada, hem arribat a una zona entre Les Piles i Sarral (Conca de Barberà).

DSCN4726Feixugament, i seguint les indicacions dels bombers, ens hem plantat juntament amb els bombers de Montblanc, on des del seu camió, després d’haver-los donat aigua, i sota l’atenta mirada de 30 mitjans terrestres i 15 d’aeris, hem tirat una línia per acabar de remullar el perímetre de l’incendi.

La temperatura allà dins era elevada i el cansament es començava a notar. Així que hem aprofitat per anar a omplir aigua a la piscina de Roquefort de Queralt. Uns 1000 litres més a l’esquena i tornem-hi que no ha estat res. Al tornar ja s’havia fet practicament fosc i l’incendi ja es trobava en fase de control amb unes 51 hectàrees cremades. Després de buidar altre cop el dipòsit i d’haver-me socarrimat els cordons de les botes (sort que tenia la manguera a mà!), hem cedit al nostre lloc al camió Egipci de l’ADF de Pontons, per tal de que ells subministressin aigua als de Montblanc, i després de recollir tot el material i d’haver-la fet petar una estona amb el Pep (veí i company del PVI a Pontons) hem anat tornant altra vegada cap a casa.

Es veu que aquest any estic d’estrena. Fa pocs dies, el primer incendi com a unitat del PVI a Bellprat, i avui, estrena del carnet de camió i les primeres tasques d’extinció en un incendi forestal.

Si voleu veure més fotografies de l’incendi, les podeu trobar a la meva pàgina de flickr. (Veure àlbum)

Enllaç permanent 1 comentari

Interrogo la teva posició

21 Juliol 2009 at 20:13 (Dies de PVI...) (, , , , )

– Unitat 20 per Control Anoia?

– Endavant Control.

– Interrogo la teva posició.

Quan sents que l’operadora et pregunta, de cop i volta, la posició, ja pots començar a patir! Normalment, aquesta interrogació es produeix només en dos casos: o s’acosta la visita del tècnic de zona o hi ha un incendi. Malauradament, aquest cop no em vindria a veure el tècnic. La frase de l’operadora era ben clara:

– M’informen d’una columna de fum al terme de Bellprat.

DSCN4686

Evidentment, des de la vall de Miralles no podia veure el terme del municipi veí, així que no tenia gaires opcions: o em desplaçava a un punt de bona visibilitat, o me n’anava a Bellprat. Evidentment, desplaçar-me fins al municipi era la millor opció. Així que, després de demanar permís per sortir de ruta, m’hi he acostat.

Els quinze quliòmetres que hi ha des de Santa Maria de Miralles fins a Bellprat, han estat els més estressants que he fet mai durant els quatre anys que porto fent d’informador al PVI. Ningú sabia el lloc exacte de l’incendi, ni evidentment com arribar-hi. Ningú sabia si el que s’estava cremant era massa forestal o terreny agrícola. Tothom preguntava i ningú sabia res.

Arribo a Bellprat i guiat per una columna espessa de fum blanc, agafo el primer camí que trobo, casualment, arribo a tot just davant de l’incendi i ràpidament, passo les dades:

– Aquí la Unitat 20. Comunico que es tracta d’un incendi agrícola que s’ha agafat a massa forestal. L’helicòpter està efectuant descàrregues, però aquí no hi ha ningú més. Que tots els mitjans entrin pel camí que va de Bellprat a Aguiló.

– Rebut Unitat 20. Ves informant sobre  l’evolució de l’incendi.

DSCN4688L’helicòpter ja feia una estona que no parava de descarregar aigua, i un tros més avall, hi havien dos pagesos intentant apagar el foc amb l’ajuda d’unes branques.

Han passat 10 minuts fins que no ha arribat el primer camió de bombers. 10 minuts llarguíssim,s sense poder fer res per evitar que el foc avancés. 10 minuts de braços creuats mirant com l’incendi ho començava a arrasar tot davant meu. 10 minuts que no vull que es repeteixin més.

Per sort han anat arribant mitjans. Fins a un total de 5 camions, 2 vehicles de les ADF, l’helicòpter, diverses dotacions dels Mossos d’Esquadra i els Agents Rurals. Ràpidament s’ha donat l’incendi per controlat i, al cap d’unes hores, per extingit deixant 12.000 metres quadrats (1,2 hectàrees) de cendres i fum.

Aquest ha sigut el meu primer incendi com a informador del Pla de Vigilància contra Incendis Forestals en quatre anys, així que… espero no haver de  tornar a treballar! (evidentment, en un incendi forestal ;))

Podeu veure més fotografies de l’incendi a la meva pàgina de flickr. (Veure àlbum)

Enllaç permanent Feu un comentari

Control Anoia per unitat 20?

10 Juny 2009 at 21:31 (Dies de PVI...) (, , , , , )

– Control Anoia per unitat 20?

– Endavant unitat 20.

– Comunico l’inici de servei des de La Llacuna.

– Rebut unitat 20, bon dia i bon servei.

D’aquesta manera començaran, a partir d’avui, la meva major part dels dies d’aquest estiu. Sí, un any més torno al Pla d’Informació i Vigilància contra Incendis Forestals, o altrament dit PVI, coordinat per la Diputació de Barcelona, les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i els Ajuntaments.

Imagen206

Cada any, accedir-hi com a informador, és més difícil. Les places s’han reduït considerablement, mentre que el nombre de persones ha augmentat fins al punt d’haver de competir entre més de 5 persones per a la mateixa plaça.

Degut a aquests canvis, aquest any també he canviat de company d’unitat, com també de ruta. A partir d’ara, a part de vigilar el terme municipal de La Llacuna, s’hi afegeix tot el terme de Santa Maria de Miralles. El terme veí que avui he pogut conèixer una mica més de la mà del Jesús.

I aquí comencen els meus dies de PVI… Espero que aquest estiu, sigui tant o més tranquil que l’anterior!

Enllaç permanent 3 comentaris