35a Cursa El Corte Inglés

7 Abril 2013 at 20:53 (Vivències) (running)

El passat 25 de març em vaig apuntar a la 35a Cursa El Corte Inglés. Mai havia corregut una distància de 10 quilòmetres i s’havia de provar!

Així que ahir vaig baixar a Barcelona a recollir el dorsal. Els que corríem amb xip groc, havíem de passar pel Corte Inglés divendres o dissabte a recollir-lo.

La Cursa El Corte Inglés és multitudinària. Aquest any hi han participat 72.047 corredors. Per evitar cues a la sortida i aglomeracions de la gent que va amb cotxets o a fer una passejada, el millor és córrer la cursa amb xip i així pots sortir uns metres més endavant.

El dorsal adjudicat era el 9211 i al ser el primer any que feia la cursa, sortiria del cinquè i últim calaix. A la nit, a dormir d’hora, després de deixar-ho tot preparat per l’endemà.

Aquest matí he arribat a les 9 al Passeig de Gràcia, mitja hora abans de la sortida. Després de col·locar-me el dorsal i el xip, m’apropo una mica més a la línia de sortida per a entrar als calaixos. Allà m’hi he trobat al Jordi Carbonell (web). Ell ja fa uns quants anys que corre i així ja ho té més per mà.

Anem junts fins als calaixos de sortida. Ell es queda al quart i jo segueixo fins al cinquè  Com que és el primer any i no vull apretar a córrer, em poso al final de tot del calaix, just davant de la línia de voluntaris que tanquen la sortida de corredors amb xip. A uns 10 metres, més de 60.000 corredors també esperaven per la sortida.

M’agrada la idea que no t’hagis de trobar obstacles durant el recorregut i puguis anar corrent bé, sense haver-te de parar. Malauradament no és com em pensava…

Donen el tret de sortida i de lluny ja es veuen els primers calaixos com avancen Passeig de Gràcia amunt. Connecto l’Endomondo al mòbil i començo a caminar lentament fins a passar per la línia de sortida. Pita el xip i la gent crida d’emoció. Això arrenca!

De cop i volta, i de vés a saber on, em trobo al mig de gent gran, famílies amb nens, gent amb cotxets, gossos… ep! aquests haurien d’estar darrere meu, no?

Molta de la gent que corre sense xip s’incorpora directament al Passeig de Gràcia sense haver passat prèviament per la zona de corredors, ubicada al final de tot de la cursa. Això no és el que m’esperava… El tracte no era aquest però entre 70.000 persones l’únic que pots fer és resignar-te i frenar.

Els dos primers quilòmetres s’han fet molt llargs… Amb tanta gent caminant per allà al mig no puc córrer amb normalitat i ho he de fer a un ritme molt més baix i em passo tota l’estona esquivant la gent. És una cursa multitudinària. M’ho hauria d’haver imaginat.

Mica en mica vaig trobant forats i vaig avançant posicions i agafant un ritme bo. No vull córrer gaire perquè prefereixo arribar bé a la línia d’arribada.

Tot i el fred que feia a primera hora, a la sortida, de seguida entro en calor. He agraït molt tant la remulladeta per part dels Bombers de Barcelona, al passar per davant del parc, com el bon airet que pulveritzava l’aigua de les fonts de l’avinguda Maria Cristina.

Ben fresc i seguint a bon ritme, comença la pujada a Montjuïc. De moment pujo bé, no m’he de parar i vaig avançant gent. Evidentment, molts també m’avancen a mi. Aquesta pujada sembla que divideix una mica el grup i pots córrer una mica més lliurement. A dalt de tot, primer avituallament: aigua per parar un tren! Abans de sortir han dit que hi havien uns 50.000 litres d’aigua. Déu n’hi do! No em paro. Agafo una ampolla i bec una mica abans d’agafar una petita baixadeta i tornar a pujar fins a l’estadi de Montjuïc.

Me’n recordo del missatge que em va enviar ahir la Marina explicant-me que se li va fer dura aquesta segona pujada. Porto 5 quilòmetres, és el màxim que havia corregut mai sense parar, així que pot ser que ara també ho hagi de fer… M’ho he d’agafar amb bon ritme si no em vull quedar allà tirat. Segueixo corrent i de moment, no necessito parar per agafar forces. Sembla que la cosa va bé.

Arribo a l’estadi i novament, es produeix un tap al entrar-hi. Quilòmetre 5,900. Cua de nou i passo per el primer control parcial de ChampionChip.

Les dades:

5900m
T. Real	T. Oficial	T. Parcial	Ritme	Velocitat	Posició	Pos. Cat	Pos. Sexe
00:41:08	00:44:01	00:41:08	6:58	8,60	4735	3997	3997

Entro a l’estadi i faig la volta d’honor. Agafo els carrils exteriors per tal d’evitar l’aglomeració de gent. Com s’agraeix canviar l’asfalt pel terra de goma. Torno a sortir de l’estadi, una última petita pujada i tot baixada fins a l’arribada. Segon i últim avituallament, així que agafaré una ampolla d’aigua per si la necessito una mica més endavant.

Sense adonar-me’n em trobo al quilòmetre 8. No m’ho esperava pas. Vaig fresc i em puc permetre augmentar una mica més el ritme. Dels 7 min/km baixo als 6 min/km. Aguanto bé els quilòmetres i no m’he de parar en cap moment. La cosa va bé.

Al cap de poc però la cosa és complica… Començo a notar unes punxadetes al pont del peu. Pinta a butllofa… Jo amb aquestes coses sóc molt escandalós i em fa molta mania. Queden poc menys de 2 quilòmetres i mig i ara no s’hi val a fer el ridícul, així que si puc aguantar, arribaré fins al final. A cada passa que faig noto més que m’ha sortit una butllofa…

Ja queda poc per arribar i tot i la butllofa, com que vaig bé, apreto una mica més al ritme baixant als 5min/km. Ara ja tot és més planer… Saludo a la tieta Maria davant de casa seva i em preparo per afrontar l’últim quilòmetre.

Novament, control parcial de ChampionChip al quilòmetre 10. Les dades:

10000m
T. Real	T. Oficial	T. Parcial	Ritme	Velocitat	Posició	Pos. Cat	Pos. Sexe
01:06:17	01:09:10	00:25:09	06:07	9,78	4609	3947	3947

Últims 700 metres i l’arribada. La butllofa és fa notar però ara ja tan se val. La gent ja anima al tram final i sense adonar-me’n, em trobo creuant la línia d’arribada.

10766m
T. Real	T. Oficial	T. Parcial	Ritme	Velocitat	Posició	Pos. Cat	Pos. Sexe
01:10:01	01:12:54	00:03:45	04:52	12,29	4534	3911	3911

Temps real 1:10:01 amb una velocitat mitja de 9,22 km/h i un ritme mig de 6:30 min/km. Posició 4534 (de 5849) i 3911 (de 4651) a la meva categoria. (Xifres comparades només dels corredors amb xip que han creuat la línia d’arribada). Els que hi enteneu, ja direu què us sembla, però per a mi, ha estat tot un èxit. La primera vegada que corro una distància de 10 quilòmetres i ho faig sense haver de parar ni un moment.

El meu track a Endomondo

Classificació corredors amb xip

M’ha agradat, així que potser l’any vinent repetirem!