Indignació! I l’autor?
Recordeu aquells dies d’estiu amb un risc d’incendi molt elevat? Fa uns mesos us explicava com havia sigut la meva primera experiència davant d’un incendi forestal [llegir: D’estrena!] i que justament l’endemà, havia repetit però amb una tarda una mica més tranquil·la [llegir: Tornem-hi…]. Aquella tarda, tot fent temps esperant que arribés el foc, vaig agafar la càmera i em vaig dedicar a fer alguna foto als mitjans que hi havien per allà i que, posteriorment, vaig penjar a la meva pàgina del flickr.
Dies més tard, vaig rebre la trucada de l’enginyer del PVI a l’Anoia comentant-me que acabaven de presentar una nova pàgina web per a la Federació d’Agrupacions de Defensa Forestal de l’Anoia i em preguntava, si em feia res que hi pengessin un enllaç de les fotos que havia fet als incendis de l’estiu. Evidentment, i sempre que complissin la llicència Creative Commons sota la qual estaven aquestes fotografies, no hi havia cap problema!
En les meves fotografies, tal i com us explicava, utilitzo una llicència Creative Commons, concretament la modalitat by-nc-sa, per la qual cosa, dono el consentiment de copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra, sempre i quan, se’n reconeixi l’autor i l’obra i no s’utilitzi per a finalitats comercials, entre d’altres.
Fins aquí tot correcte. Les fotos van sortir publicades a la web de la Federació [veure notícia], i tal com deia la llicència, en van citar correctament l’autor. Però la història no s’acaba aquí…
L’altre dia, vaig anar a recollir uns papers al Consell Comarcal de l’Anoia i, mentre esperava que el noi de recepció acabés d’atendre una trucada, vaig estar fullejant alguns tríptics que hi havien sobre el taulell. De cop hi volta em vaig trobar una imatge que em resultava molt familiar… 😯 Hi havia una petita muntanya de calendaris de butxaca del 2010, que havia editat la Federació d’ADF’s de l’Anoia amb el suport de la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal, i que com a imatge de fons, hi sortia una de les fotografies que havia fet aquella tarda d’estiu…
Hauria d’haver estat content perquè una fotografia meva hagués servit com a disseny d’un calendari, però aquest no va ser el cas. Amb ràbia, vaig agafar els meus papers, un calendari i vaig marxar indignat cap a casa… “La meva foto en un calendari, i ni tan sols hi surt el meu nom”.
Què voleu que us digui? Ho vaig trobar una mica lleig pel fet de no dir-me res, i potser sí que només és una fotografia, però no costava gaire posar-hi el nom, no?
Vosaltres què en penseu? Què haguéssiu fet en un cas així? 😐
joan said,
7 Març 2010 a 16:23
abel això es denunciable!!!
sese said,
7 Març 2010 a 19:15
Evidentment que tens raó en el teu emprenyament. Costa poc demanar permís per fer servir la foto a l’autor de la mateixa. En qualsevol cas felicitats per una fotografia tan bona, que l’enuig no amagui l’orgull que has de tenir de haver fet una foto tan maca
A reveure
albert said,
7 Març 2010 a 22:38
Ostres Abel, realment com a mínim ho podrien haver dit.
Això em recorda a certs díptics i tríptics de l’ajuntament d’Igualada per temes com el correfoc o altres on no es realitzava un concurs públic per la realització del muntatge d’imatges. Sempre un personatge o altre s’ho emportava i el seu nom no sortia publicat. Un bon dia vaig observar un díptic molt original i vaig intentar buscar l’autor però no hi era, vaig preguntar i em van dir que no es podia publicar l’autor perquè no s’havia utilitzat un concurs per a la realització del tema i per tant podríen ser denunciats per empreses que es dediquéssin al disseny.
Per tant segurament o és millor pensar-ho que hauran fet el mateix. Tot i així no costa absolutament res comentar-te que volen utilitzar una imatge teva sense poder ser nomenat l’autor i explicar-te el perquè. Sempre demostra una major educació.
Bele said,
7 Març 2010 a 23:21
Gràcies per les vostres opinions!
Si Joan, la llicència CC és molt clara en aquest cas i molta gent em comenta que és denunciable, però vols dir que val la pena? Fins a quin punt et pots agafar a aquest tipus de protecció?
Sese, m’alegro que t’hagi agradat la fotografia! tal i com comentes i com apunta també l’Albert, no costa gaire fer un truc i dir “Ei! Farem uns calendaris hi posarem la teva foto…” tal i com van fer per posar-les a la web.
És veritat que en una part, estàs content i il·lusionat de que una fotografia teva surti publicada i la pugui veure tothom, però en l’altre part, fa molta ràbia que no hi apareixi, ni per molt petit que sigui, el teu nom. No serà per espai al revers del calendari, oi?