Tornem-hi…
Tot just ahir estava d’estrena, i ja que no vaig poder anar a Manresa, hi he anat avui. Novament, al tornar, he rebut una altra trucada de Control Anoia. El risc d’incendi encara és alt, i tornaríen a activar l’Unimog. Tot i que no he pogut començar fins una mica més tard, hi he anat per a fer de conductor. Els companys, els mateixos que ahir.
Amb l’experiència d’ahir ja ben agafada, sortim cap al punt de servei a l’embassament de Tous. Una tarda molt tranquil·la, sense cap incidència a destacar, així que avui, tornarem cap a Igualada passant per Santa Maria de Miralles.
Sembla que ja sigui costum que, a ben entrada la tarda surtin tots els incendis. Avui afecta als municipis de Pujalt i Veciana. Així que després de rebre odres des del control, anem tirant cap allà.
Allà ja ens esperen les unitats del PVI per tal de guiar-nos fins al lloc de treball. L’incendi ha avançat molt ràpid, ja que el foc s’ha agafat ràpidament als terrenys agrícoles. Mai havia vist la ràpida actuació dels pagesos de la zona, que de seguida, s’han posat a llaurar tots els camps per evitar l’avanç del foc.
Ens fan anar cap a un punt alt, on bombers i ADF’s, esperen que l’incendi arribi fins on som per poder-lo frenar. El trànsit de mitjans aeris és molt elevat, i tot just a uns metres nostres, aprofiten per aterrar. Sembla que l’incendi ja està en fase de control, i ens fan desplaçar fins al Punt de trànsit, on tots els mitjans, esperen per actuar.
Per sort, al cap de poca estona, ens donen l’opció de marxar cap a casa. Així que sense haver-nos embrutat gens les mans, tornem cap a casa.
Es veu que feia molt temps que l’Unimog no acudia a tants incendis, com aquests dies. Serà que som un grup que tenim mala sort?
Com sempre, aquí us deixo les fotografies de la meva pàgina de flickr. (Veure àlbum)
D’estrena!
Avui, tinc festa del PVI, i dia d’alt risc d’incendi a la comarca i a gran part de Catalunya. En el que portem d’estiu, no havia vist cap dia el mapa en aquestes condicions.
Així que després d’haver dormit unes hores més que habitualment, he agafat el cotxe i he anat cap a Manresa a buscar uns papers. Tot just passava per Igualada quan m’han trucat des de Control Anoia, informant-me que avui activarien l’Unimog i els hi faltava un conductor. Ves per on, avui estrenaria el carnet!
L’Unimog és un model de camió de la Mercedes-Benz adaptat amb un dipòsit d’uns 1000 litres per a l’extinció d’incendis forestals. Aquest vehicle està gestionat per la Federació d’ADF’s de l’Anoia i els dies d’al risc d’incendi, com avui, l’activen per si en algún moment determinat ha d’actuar.
Així que no he pogut arribar a Manresa, i tot i que ja era a Igualada, he hagut de tornar cap a casa a canviar-me de roba (no és gens aconsellable anar amb pantalons curts a un incendi!). Al ser el meu primer dia de guàrdia amb l’Unimog, encara no tenia l’uniforme oficial i he hagut de demanar una camisa de l’ADF al Miquel. La meva, la de l’ADF de La Llacuna, juntament amb altres papers, fa quatre anys que l’espero, però bé, això ja us ho explicaré en un altre moment.
Després d’haver-me vestit correctament per a l’ocasió i de dinar amb un embut, he tornat a baixar cap a la capital. Allà ja hi havien els dos companys que vindrien amb el camió: el David i el Martí. Ara ja hi érem tots. Només quedava revisar el material i marxar cap al punt de servei.
Una tarda tranquil·la, sense gaire moviment. Però quan ja érem apunt d’anar tornar cap al parc, ha saltat l’alarma: incendi a la Conca de Barberà! Tot i que no és a la nostra zona d’actuació, ens hem acostat fins al límit de la comarca, per si en algún moment donat, ens hi havíem d’arribar.
I així ha sigut. Al cap de poca estona ens hi han fet desplaçar. Mica en mica i a una velocitat no gaire elevada, hem arribat a una zona entre Les Piles i Sarral (Conca de Barberà).
Feixugament, i seguint les indicacions dels bombers, ens hem plantat juntament amb els bombers de Montblanc, on des del seu camió, després d’haver-los donat aigua, i sota l’atenta mirada de 30 mitjans terrestres i 15 d’aeris, hem tirat una línia per acabar de remullar el perímetre de l’incendi.
La temperatura allà dins era elevada i el cansament es començava a notar. Així que hem aprofitat per anar a omplir aigua a la piscina de Roquefort de Queralt. Uns 1000 litres més a l’esquena i tornem-hi que no ha estat res. Al tornar ja s’havia fet practicament fosc i l’incendi ja es trobava en fase de control amb unes 51 hectàrees cremades. Després de buidar altre cop el dipòsit i d’haver-me socarrimat els cordons de les botes (sort que tenia la manguera a mà!), hem cedit al nostre lloc al camió Egipci de l’ADF de Pontons, per tal de que ells subministressin aigua als de Montblanc, i després de recollir tot el material i d’haver-la fet petar una estona amb el Pep (veí i company del PVI a Pontons) hem anat tornant altra vegada cap a casa.
Es veu que aquest any estic d’estrena. Fa pocs dies, el primer incendi com a unitat del PVI a Bellprat, i avui, estrena del carnet de camió i les primeres tasques d’extinció en un incendi forestal.
Si voleu veure més fotografies de l’incendi, les podeu trobar a la meva pàgina de flickr. (Veure àlbum)
Interrogo la teva posició
– Unitat 20 per Control Anoia?
– Endavant Control.
– Interrogo la teva posició.
Quan sents que l’operadora et pregunta, de cop i volta, la posició, ja pots començar a patir! Normalment, aquesta interrogació es produeix només en dos casos: o s’acosta la visita del tècnic de zona o hi ha un incendi. Malauradament, aquest cop no em vindria a veure el tècnic. La frase de l’operadora era ben clara:
– M’informen d’una columna de fum al terme de Bellprat.
Evidentment, des de la vall de Miralles no podia veure el terme del municipi veí, així que no tenia gaires opcions: o em desplaçava a un punt de bona visibilitat, o me n’anava a Bellprat. Evidentment, desplaçar-me fins al municipi era la millor opció. Així que, després de demanar permís per sortir de ruta, m’hi he acostat.
Els quinze quliòmetres que hi ha des de Santa Maria de Miralles fins a Bellprat, han estat els més estressants que he fet mai durant els quatre anys que porto fent d’informador al PVI. Ningú sabia el lloc exacte de l’incendi, ni evidentment com arribar-hi. Ningú sabia si el que s’estava cremant era massa forestal o terreny agrícola. Tothom preguntava i ningú sabia res.
Arribo a Bellprat i guiat per una columna espessa de fum blanc, agafo el primer camí que trobo, casualment, arribo a tot just davant de l’incendi i ràpidament, passo les dades:
– Aquí la Unitat 20. Comunico que es tracta d’un incendi agrícola que s’ha agafat a massa forestal. L’helicòpter està efectuant descàrregues, però aquí no hi ha ningú més. Que tots els mitjans entrin pel camí que va de Bellprat a Aguiló.
– Rebut Unitat 20. Ves informant sobre l’evolució de l’incendi.
L’helicòpter ja feia una estona que no parava de descarregar aigua, i un tros més avall, hi havien dos pagesos intentant apagar el foc amb l’ajuda d’unes branques.
Han passat 10 minuts fins que no ha arribat el primer camió de bombers. 10 minuts llarguíssim,s sense poder fer res per evitar que el foc avancés. 10 minuts de braços creuats mirant com l’incendi ho començava a arrasar tot davant meu. 10 minuts que no vull que es repeteixin més.
Per sort han anat arribant mitjans. Fins a un total de 5 camions, 2 vehicles de les ADF, l’helicòpter, diverses dotacions dels Mossos d’Esquadra i els Agents Rurals. Ràpidament s’ha donat l’incendi per controlat i, al cap d’unes hores, per extingit deixant 12.000 metres quadrats (1,2 hectàrees) de cendres i fum.
Aquest ha sigut el meu primer incendi com a informador del Pla de Vigilància contra Incendis Forestals en quatre anys, així que… espero no haver de tornar a treballar! (evidentment, en un incendi forestal ;))
Podeu veure més fotografies de l’incendi a la meva pàgina de flickr. (Veure àlbum)
Els Terratombats al Bocamoll
Tal i com us vaig explicar en el nostre pas pel Bocamoll, cada dia graven cinc programes, i evidentment, et fan portar, com a mínim, cinc mudes diferents per si és dóna el cas que, vas passant de programa a programa. Quan ens ho van comentar, el dia que ens van trucar per dir-nos que ens acceptaven com a concursants, de seguida vaig regirar a l’armari. Nescesitava un mínim de cinc samarretes d’estiu (era al febrer però havíem de simular que ja era estiu!) i jo no les tenia… Tampoc tenia temps d’anar-me’n a comprar, així que vaig agafar el telèfon i vaig trucar al Marc… “Nene, necessito samarretes de màniga curta!”. El Marc en tenia moltes, però cap era adequada per portar al Bocamoll, excepte una… la dels Terratombats!
Així que durant el segon dia de gravació, tan bon punt vam arribar de dinar, me la vaig posar, i quan ja era apunt de baixar cap al plató, els de l’equip del programa me la van fer ensenyar. Em pensava que la volien veure per curiositat, ja que la frase que hi duia estampada (“que no et prengui el pèl!”) cridava molt l’atenció, però no va ser pas per això.
Resulta que les petites línies que hi havien estampades a la samarreta, provocaven un efecte òptic, que en el món de la televisió i els audiovisuals, es denomina com efecte moiré (pronunciat [mwa.ˈʀe]). Malauradament, tot i la il·lusió que em feia, em vaig haver de tornar a canviar la samarreta i la imatge dels Terratombats es va quedar sense poder sortir al programa.
I novament des d’aquí, li vull agrair al Marc la seva bona intenció per deixar-me la samarreta i, evidentment, el fet de guardar en secret, durant 4 mesos, la meva participació al concurs. Gràcies nen!
També vull donar les gràcies al Jordi, per deixar-me una de les moltes samarretes, a tot l’equip del programa, en especial, a en Toni Allende el qual durant dos dies va ser el nostre assesor d’imatge, i evidentment, a tots vosaltres que durant els 5 programes no ens vàreu deixar d’animar ni un sol minut des de casa.
Moltes gràcies!
Històries de pa sucat amb oli 