BFN on air

16 Mai 2009 at 18:25 (Vivències) (avió, Buenafuente, televisió)

Doncs sí, vaig tenir la sort de poder gaudir d’una de les quaranta places que hi havia per assistir de públic al programa del Buenafuente. Aquest programa però seria diferent…

El primer programa de la història de la televisió gravat íntegrament dins d’un avió en ple vol.
Dijous a les 5 de la tarda havíem de ser a Barcelona, on ens esperava un autocar que ens portaria fins a l’aeroport del Prat. Durant el trajecte fins a l’aeroport, no ens vam salvar de ser gravats una i altra vegada per a la realització del making off. Però bé, a això és al que anàvem!

Sota un cel amenaçador de pluja, arribem a la terminal C, on darrere el taulell de Vueling ens esperaven les targes d’embarcament. Unes targes amb una destinació molt peculiar: vol Barcelona-Barcelona. Tot i ser un programa de televisó, el protocol de seguretat era el mateix que un vol qualsevol: res de líquids, res d’objectes punxants,…  i tots a passar per sota l’arc. Com sempre, jo donant la nota. Vaig ser dels pocs que vaig pitar, i l’escorcoll va ser inminent. Ara la pluja era molt intensa…

Ja erem dins la zona duty free (zona internacional) i amb un val de 15 euros per sopar. Amb el val en tindria prou per a fer un bon sopar. La por de passar gana era molt més gran que la por a volar. Era el primer cop que pujaria a un avió.

A les 8 havíem de ser a la porta d’embarcament, així que només disposàvem d’una hora per sopar. La major part del públic vam anar a parar al mateix self-service, on curiosament, mica en mica van anar arribant el protagonistes del programa.

Era evident que amb 15 euros tindria sopar per un parell de dies, així que vam optar per fer servir un únic tiquet per a sopar dos. Aigües, patates i entrepans de pernil ibèric (ja que ho teniem que gastar, vam deixar els de pernil del país per a una altra ocasió). Com a bons catalans, vam apurar fins l’ultim cèntim, així que hi vam afegir un paquet de xiclets. Els càlculs havien sortit rodons, només havien sobrat 12 cèntims. Ara ens quedaven 15 euros més… i no els podiem pas deixar perdre! Així que calculadora en mà, vam comprar de tot i força per pujar-ho a l’avió: xiclets, kit-kat’s, cacaolats, i boses de patates. Un menú molt saludable! 😀

Amb la panxa (i les butxaques) plenes, vam anar a embarcar, i després de recórrer bona part de la pista en autobús, a les 8:45 pujavem a l’avió. Vol VY007 de Vueling dins un Airbus A-320. Per sort, havia deixat de ploure, i s’esperava una sortida tranquila.

Dins l’avió ens esperaven el pilot i l’equip d’hostesses per donar-nos la benvinguda. En aquell moment es van esvaïr els meus dubtes de com serien capaços de fer un programa de televisó dins d’un avió: havien desmuntat els seients! Evidentment no tots, però si les sis primeres files.

Un cop ben asseguts, el pilot va fer els típics parlaments. En alçada hi podien haver-hi turbulències, ja que minuts abans havia plogut molt. Tot i així, havia de ser un vol tranquil. Sobrevolaríem de nit els Pirineus, arribant fins a Suïsa i tornant cap a Barcelona passant per Eslovènia i Roma. Malauradament, no va poder ser així, i ens vam haver de conformar a sobrevolar la costa Mediterrània fent tombs per Almeria, Cadis, Eivissa i acabant, novament, a Barcelona.

Després del pilot va tocar el torn a les hostesses, però, no sense que abans l’humorista Berto Romero, en fes de les seves parlant pel micròfon de l’avió. Ja estava tot apunt per començar a volar. 40 persones de públic i 20 de convidats, tècnics, operadors de camara,  maquilladors i artistes, tots ells barrejats entre nosaltres.

L’avió es preparava per sortir i els nervis cada cop eren més grans. Només una camara des de la cabina deixaria constància de que ens enlairàvem. Em vaig decepcionar… pensava que la sensació al deixar de tocar terra seria més forta. Ja erem a l’aire, esperant a arribar a uns 12.000 metres d’alçada per començar a grabar.

Quan el pilot va confirmar l’estabilització de l’aparell, tots els tècnics es van aixecar i dels compartiments de l’equipatge de mà van començar a treure camares, micròfons i aparells. Només teniem unes 4 hores de vol, així que s’havia d’actuar ràpid. Amb un tres i no res, l’avió s’havia convertit en un plató improvitzat.

2 camares es van quedar al passadís per grabar el públic, i les altres 2 s’encarregarien dels presentadors, tot sota l’atenta mirada d’una camara penjada del sostre. Tot estava calculat al milímetre, els tècnics acabaven de fer les últimes planificacions dibuixades sobre els plànols d’emergència de l’avió, i els de maquillatge donaven l’ultim retoc al personal. Ja només quedava començar!

A través d’uns auriculars i unes petites pantalles, des del públic podíem anar seguint una mica millor el transcurs del programa. Un programa ple de convidats: Paz Padilla, el Mag Lari, Muchachito i Anabel de El Pacto, acompanyats pels principals membres de l’equip de BFN: Fermí Fernàndez, Berto Romero, Silvia Abril i el guitarrista Joan Eloi.

 

 

Sobre la 1 de la matinada, i després d’haver sobrepasat algunes turbulencies, aterràvem a Barcelona. Amb el temps just de fer una última fotografia de record amb l’Andreu Buenafuente, despedir-nos de la gent de El Terrat i tornar de nou cap a casa.

Van ser 4 hores de vol i gravació per a realitzar un programa especial d’una hora de durada. Monòlegs, actuacions en directe, riures i aplaudiments. Una experiència única i inoblidable.

Podreu veure el programa “Buenafuente on air“el proper dijous 21, a les 00:00 per la Sexta.

Aquí us deixo el video promocional i les fotografies.