La torre fa llenya! (II)
Divendres (veieu: La torre fa llenya!) us comentava l’estat en que es trobava la torre del castell de Vilademàger i dissabte, passava per la Llacuna una de les més fortes ventades que s’havien vist mai.
Era realment aterrador. Un vent que superava, durant la major part del dia, una velocitat de 170 km/h, acompanyat de les seves respectives conseqüències: pins que anaven caient mica en mica, carreteres tallades, teules que s’estavellaven al mig del carrer, portes de garatge que no s’arribaven a tancar, bombers que no donaven a l’abast, contenedors d’escombraries carrer avall, hores sense llum, sense telèfon, sense internet…
Sembla que ara arriba la calma, i amb aquesta treva de vent, he aprofitat per tornar a pujar al castell. Ja hi havia pujat el diumenge, però les fotografies havien sortit malament. Aquests dies, degut a la gran quantitat d’arbres que hi ha al mig del camí, hi he hagut de pujar caminant…
Us torno a posar la comparativa de fotografies. Avui, com que ja pràcticament no feia vent, m’he pogut acostar una mica més a la torre, ja que, tal i com us vaig comentar, ningú ha optat per a senyalitzar la zona perillosa, i he pogut aconseguir una fotografia des del mateix angle que la que vaig fer l’any 2005.
Les 4 pedres que miraculosament s’aguantaven divendres a la part de dalt, tal i com era d’esperar, ja han caigut. Així que tot segueix igual, a l’espera de que algú hi pugui fer alguna cosa.
Bon vent!
Històries de pa sucat amb oli 
sese said,
30 gener 2009 a 20:26
Una veritable llàstima.
són només quatre pedres, però també un troç de història llacunenca
toni said,
30 gener 2009 a 21:49
Abel, ves a l’hort que encara et caurà un pedrot al cap!!!!
A banda de bromes, estaria bé que algú en prengués part… AVIAT !
Salutacions.
Toni
daniguties said,
15 Setembre 2010 a 23:23
Després de llegir aquest dos articles sobre l’estat de conservació de la Torre del Castell de Vilademàger m’han vingut una sèrie de reflexions que voldria compartir amb els seguidors d’aquest bloc.
Per començar, i com a persona interessada en el patrimoni cultural, sempre fa mal veure com un element patrimonial com aquest es va perdent poc a poc. En aquests moments sembla que van caient pedres poc a poc. Aquesta situació canviarà si no es fa res per consolidar l’estructura. Arribarà un moment els elements que formen l’estructura (morters, pedres, argamassa…) estaran tan disgregats i en tan mal estat de conservació que la torre caurà, simplement no aguantarà el seu propi pes. Només espero que els responsables no diguin “desgraciadament no es va poder fer res… ha caigut”.
La segona reflexió és més profunda i està relacionada amb el potencial existent a la Llacuna i el seu entorn per a que el patrimoni cultural es converteixi en una eina de desenvolupament del municipi. La Llacuna té un paisatge cultural envidiable, únic a Catalunya… és cert! El paisatge cultural es un concepte per entendre com és un territori a partir de l’acció natural i humana al llarg de la història. Sota aquest referent és com interpreto La Llacuna i el seu entorn. Un territori ple de natura que l’acció antròpica ha moldejat fins crear un paisatge especial.
Els recursos són múltiples… el nucli antic de La Llacuna, amb muralles, torres, arcades… un conjunt únic a la comarca (com a mínim). També tenim el castell i església de Vilademàger… a les afores. També hi ha jaciments arqueològics. Vaja, un territori ben farcit de fets patrimonials.
El fet que un element tan característic com la torre estigui caient indica que el municipi no està treballant per generar riquesa a partir del patrimoni cultural i natural. Quan parlo de riquesa no em refereixo només a l’econòmica, també a beneficis socials, culturals i educatius. El patrimoni cultural és quelcom més que objectes del passat per conèixer i conservar. El patrimoni cultural és una eina que treballada crea beneficis, com ja he dit, socials, culturals, educatius, i per supost econòmics.
Des del meu punt de vista caldria activar el patrimoni. Si s’activa (restaurant-lo, explicant-lo, divulgant-lo, creant productes turístics), es dinamitza el territori, és a dir, es generan beneficis per tota la comunitat.
Aquesta és la meva reflexió al respecte de la situació de la torre del castell de Vilademàger. Cal actuar sobre el patrimoni cultural, per conservar-lo i per generar beneficis pel municipi.
Salutacions.