Sants Innocents
-“Avui és el meu Sant”
-“Si home! M’estàs fent una broma! Avui són els Innocents!”
-“Si, per això… perquè avui són els Sants Innocents.”
És el que té celebrar el sant el dia dels Sants Innocents, que molt poca gent s’ho creu!
Moltes gràcies als que m’heu felicitat. I els que no ho heu fet… ja ho fareu d’aquí un any!
L’ajuntament (que no pateix crisi) us desitja bones festes!
Aquesta tarda m’he trobat, novament, un sobre de l’ajuntament sota la porta. Era ni més ni menys que la felicitació de Nadal del consistori.
Pel que sembla, l’Ajuntament ,aquest any, no pateix la famosa crisi econòmica. Cada dos per tres em trobo sota la porta una infinitat de papers enunciant algún que altre esdeveniment: Invitacions, xerrades, exposicions,…
Està molt bé que tothom quedi informat del dia a dia de a La Llacuna, però jo trobo que se’n abusa una mica. Des de les últimes eleccions fins ara, el poble ha agafat un color diferent. No és pas per la normativa del color de les façanes, sinó pels cartellets a tot color que omplen la majoria de parets del poble. Segur que tots sabeu de quins cartells parlo. I qui n’abusa més, la Regidoria de Cultura, que llença la casa per la finestra fent un cartell per a qualsevol cosa!
Cartells a tot color, plens de fotografies, de paper encerat, invitacions de luxe… i sobretot, fets amb una traça impressionant!
I no només penjats a les botigues, sinó que a cada bar podem trobar tríptics, octavetes,… i tots ells, (tal i com he dit abans) fets amb una traça que dona gust de veure! A un les lletres surten tallades, l’altre el telèfon està equivocat, un altre queda tort… No costa pas gaire fer les fotocopies rectes! O és que sempre hem d’inclinar el paper per llegir-ho?
Si us plau, mirem com queda una còpia abans de fer-ne 500 més! D’aquesta manera, més d’un cop ens hauríem estalviat tornar a deixar casa per casa la rectificació del cartell que haviem passat feia tot just una hora.
Tot plegat, gastos i més gastos. És evident doncs, que aquest any l’Ajuntament no pateix crisi!
Senyors, fem-ho per estalviar quatre calers i reduïr una mica el consum de paper!
Si us plau, que torni l’agutzil!
Des d’un altre punt de vista…
A vegades va bé veure les coses des d’un altre punt de vista, però tot i així, no sempre es pot fer.
Avui, desprès de quasi 6 anys, he canviat les finestres que tan m’ajuden a mirar més enllà.
Llevar-se dora (molt dora per ser un dissabte!), viatges amunt i avall, problemes amb la graduació, un dinar ràpid (o una mica més lent per alguns…), migdiada al cotxe, tornada a casa i… a donar un cop de mà amb el pessebre vivent.
Un any més toca instal·lar els llums entre crits i presses dels organitzadors…
“com és que en aquest quadre encara no hi tenim llum?”
“ja es fa fosc i aquí no ens hi veiem, eh?”
“quan acabis d’aquí, penja aquest fil allà”
“el decorat tapa el llum, l’hauries de canviar…”
Ufffff!!!! estrès!
Però nois, jo amb això no m’estresso. Tots sabem que “Qui fa el que pot, no està obligat a més!”.
Tot plegat, al cap de quatre dies ningú dirà que “aquell” o “aquell altre” va ajudar a fer “allò” o “allò altre”, molt sovint, es dirà tot el contrari!Sovint no es valora com s’hauria de valorar la feina que hi ha darrere les coses.
Cada any, des de fa uns 3 anys, dirigia i editava el programa del Patge Faruk de Televisió de La Llacuna. Aquest any, he dit prou!
Treballes durant totes les vacances de Nadal (com aquell qui diu, pràcticament et menjes els torrons davant l’ordinador) per un programa que dura uns 20 minuts, on el patge parla amb els nens del poble. Vas pràcticament contrarellotge, ja que el programa, tan si vols com si no, el dia de Sant Esteve havia de sortir. I per aconseguir-ho, has d’anar al darrere de la gent fins l’últim dia. Ara falta una fotografia, ara falta un text,… i pobre de tu que et queixis!
Per això aquest any, no hi haurà Patge Faruk. Probablement, els lectors d’aquest bloc, seran els primers en assabentar-se. M’agradaria veure la cara de la gent el dia de Sant Esteve mentre sintonitzen el televisor al canal local. De ben segur, que se’n sentirà a parlar… i sobretot, es sentiran les queixes d’aquelles persones que tan els hi costava ajudar a fer les coses una mica més fàcils.
Potser si ens miréssim les coses des d’un altre punt de vista abans de dir-les, tothom aniria molt millor!
Jo també en vull un!
Desprès d’haver fet un curset ràpid d’apendre wordpress, i amb qutre cops de mà d’un gran mestre blocaire, anem a veure que tal funciona aquest món!
No sé si tindrà molt èxit, o acabarà sent un dels molts blocs que queden en desús a la red. Tot i així, intentarem que dia a dia, aquest bloc segueixi endevant.
I per avui, ja en tenim prou.
Benvinguts!
Històries de pa sucat amb oli 